L’endemà de l’aprovació de la Llei d’accessibilitat universal, el vicepresident d’AMIDA, Miquel Llongueras, ha rebutjat que la normativa pugui comportar conseqüències econòmiques negatives per als establiments del país. Ha defensat amb rotunditat que “cap negoci és rendible o no rendible” per causa d’una llei d’accessibilitat i ha criticat que alguns posicionaments públics hagin arribat a “portar-ho a l’extrem”. Segons ha afirmat, la norma no té la voluntat de perjudicar cap activitat comercial, sinó d’evitar que se segueixin produint locals nous que no estiguin adaptats a les necessitats de la població.
El vicepresident d’AMIDA ha insistit que la clau és el disseny universal. Ha explicat que, quan es crea un producte o un espai, “has de tenir en compte més coses” que les que habitualment es consideren, i ha enumerat elements que van des de l’arquitectura fins a la comunicació, passant per webs, llibres o serveis quotidians. Ha remarcat que l’objectiu és no deixar ningú fora: “La nostra visió de la societat és més petita, i aquesta llei el que fa és ampliar-la”. Llongueras ha defensat que l’accessibilitat no se circumscriu a la discapacitat, ja que afecta persones que poden presentar dificultats cognitives o sensorials, o que, en algun moment, necessitaran solucions específiques.
La norma és, segons Llongueras, “un primer pas” que requereix temps i participació per aplicar-se correctament
Tot i això, ha reconegut que el desenvolupament de la llei requerirà temps i participació col·lectiva. “Ara estem fent futurologia, jo no sé com anirà”, ha admès, tot explicant que serà necessari un procés de treball continu i coordinat per posar-ho tot “a posto”. Ha remarcat que la norma és un punt de partida i que el seu impacte dependrà de com es desplegui el reglament i de la implicació de tots els actors. Alhora, ha expressat confiança en la capacitat d’adaptació de la societat i ha recordat que “amb mica en mica” els avenços es consoliden.
Pel que fa a l’estat actual de molts edificis i locals del país, Llongueras ha indicat que l’objectiu no és exigir reformes immediates ni uniformes. Ha explicat que els espais construïts en altres èpoques “no tenien una llei que els obligués a fer-los bé” i que, per tant, caldrà anar-los adaptant progressivament. A tall d’exemple, ha recordat situacions personals que han requerit modificacions puntuals per poder accedir a un domicili o a un lloc de treball. Segons ha dit, el que es busca és que els locals antics “siguin accessibles” en la mesura del possible i que els nous no reprodueixin les mancances del passat.
Per a Llongueras, la qüestió és eminentment social. Ha insistit que la llei “és a favor de tothom”, perquè totes les persones, al llarg de la vida, poden veure reduïdes les seves capacitats o afrontar situacions que requereixin adaptacions. Per això, ha considerat imprescindible que la societat entengui la necessitat d’aquesta transformació i que la normativa no és una imposició negativa, sinó una eina per garantir que ningú quedi exclòs.
