En el marc del Dia Mundial de la Biosfera, Andorra afronta un moment clau per a la conservació dels seus ecosistemes de muntanya, cada vegada més exposats als efectes del canvi climàtic. El país, tot i la seva petita extensió, compta amb una gran diversitat biològica i un elevat nombre d’espècies endèmiques dels Pirineus, que es veuen amenaçades per l’escalfament global i la pressió humana sobre el territori.
Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), les reserves de biosfera són “espais d’aprenentatge per al desenvolupament sostenible” que busquen harmonitzar la conservació de la natura amb el progrés social i econòmic. En aquest context, Ordino va ser reconeguda per la UNESCO el 2020 com a Reserva de la Biosfera, convertint-se en un referent de sostenibilitat de muntanya. Des del 2022, forma part de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera de Muntanya, que promou la col·laboració científica i l’intercanvi de coneixements per mitigar els efectes del canvi climàtic.
El biòleg Benjamín Komac, doctor en Biodiversitat, Ecologia i Medi Ambient i membre d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), explica que “els ecosistemes més vulnerables són els de l’alta muntanya, on el canvi climàtic representa el risc més gran”. Afegeix que “la fragmentació dels hàbitats i la urbanització també exerceixen una pressió creixent sobre la biodiversitat”. Segons Komac, la capacitat d’adaptació de les espècies és limitada: “Amb el canvi climàtic hi ha dues opcions: adaptar-se o migrar. Però les espècies d’alta muntanya tenen cada vegada menys marge, perquè la muntanya s’acaba. No hi ha més lloc on pujar”.
“Les espècies de l’alta muntanya tenen cada vegada menys espai per adaptar-se o migrar davant l’escalfament global” – Benjamín Komac
“El ritme del canvi és extremadament ràpid —afegeix—. Antigament, un augment d’un grau en la temperatura global podia trigar un mil·lenni; ara es produeix en només cinquanta o cent anys, i això fa que l’adaptació dels éssers vius sigui molt més difícil”. Les projeccions indiquen que Andorra podria perdre espècies d’alta muntanya endèmiques i emblemàtiques, mentre que noves espècies d’àmbit mediterrani podrien establir-se a les zones més baixes. “El balanç podria semblar equilibrat, però científicament és una pèrdua important. La riquesa biològica de l’alta muntanya és única”, apunta Komac.
Per fer front a aquests reptes, els experts destaquen la importància de fomentar la recerca, la innovació i la bioeconomia circular, així com de promoure una educació ambiental efectiva. “Cal conscienciar la ciutadania sobre la fragilitat del nostre entorn natural i fomentar pràctiques sostenibles en tots els àmbits”, indiquen fonts de la UNESCO. Komac coincideix: “L’educació ambiental és essencial per entendre i mitigar els efectes del canvi climàtic. A més, cal enfortir la investigació científica i impulsar iniciatives locals de conservació per protegir la biodiversitat de muntanya”.
La recerca, la innovació i l’educació ambiental es consoliden com a pilars essencials per mitigar els efectes del canvi climàtic i preservar la biodiversitat andorrana.
Malgrat els riscos, Andorra conserva una biodiversitat excepcional en relació amb la seva mida. “Tenim una biodiversitat gran i endèmica dels Pirineus gràcies al fort gradient altitudinal i a la diversitat de condicions orogràfiques i climàtiques”, destaca Komac. Aquesta varietat d’hàbitats fa del Principat un mosaic ecològic valuós, amb espècies i ecosistemes que contribueixen a la identitat natural del territori. La Reserva de la Biosfera d’Ordino continua treballant per harmonitzar la conservació i el desenvolupament sostenible, amb l’objectiu de preservar aquest patrimoni natural per a les generacions futures.
