Igualment, s’ha d’afegir una altra qüestió i és que, també existeix l’opció d’estimar, però, així i tot, no voler fer-ho. En aquesta tercera variable, però, estem parlant de les pors i la mandra, perquè estimar és sinònim d’invertir temps, emocions i sensacions i com en tota inversió, el retorn mai està assegurat al cent per cent. Aleshores, hi ha la por de patir, la por al rebuig o simplement, la mandra de fer-ho, d’haver de dedicar una part del nostre temps a estar amb algú altre. Ens agrada la nostra pròpia companya i haver de canviar-ho, ens tira cap enrere, però igualment, si ho fem, amb qui ens quedem, amb la persona que més estimem o amb la que més ens estima?
Perquè podem estimar sense ser corresposts, podem dedicar tot el nostre el temps a l’altra persona, però ella, no valorar-lo. Aleshores, la qüestió està servida, és millor estimar o ser estimats? Després, la cosa tampoc és tan evident, perquè hi ha moltes maneres de mostrar l’amor, i per això mateix, no tots ho fem igual. Hi ha qui ho fa sent possessiu, fent regals només en dates determinades pel calendari, anant a menjar fora de casa molt sovint, sent atent a les necessitats de l’altra persona, etc. Així doncs, qui dels dos membres de la parella estima més, el que reclama dedicació o espai o el que no té aquests recursos, perquè està atabalat, o simplement, perquè no és capaç d’expressar les seves emocions amb paraules, però, en canvi, és detallista i romàntic?
Com acabo d’escriure, potser emocionalment no sap expressar-se, però, en canvi, es preocupa de com estem, s’interessa pels nostres neguits i il·lusions. Igualment, també pot ser a l’inrevés, mai ens pregunta com estem, ni s’interessa per les nostres aficions, però, per contra, és molt emocional i fa molts petons i ens repeteix constantment que ens estima i que som un pilar del seu benestar mental. Així doncs, estem veient l’ambigüitat de la qüestió perquè, a banda de tot això, també, hi ha la manera d’interpretar el comportament de l’altra part. És a dir, podem estar amb algú que ve d’una relació tòxica i no creu en les paraules i, per tant, dir-li que l’estimem no li fa cap efecte plaent, o tot el contrari, ho valora molt, però nosaltres som més de mostrar l’amor de manera objectiva, amb accions visibles.
Resumint, que ser estimats fa sentir-nos especials perquè l’altra persona ens ha escollit entre tota la resta i, en conseqüència, aprecia les nostres virtuts i també accepta les nostres mancances. En canvi, estimar, a banda d’acceptar a la realitat de l’altra persona, també afegim la il·lusió de pensar que ens complementa perquè encaixa en la nostra manera de ser, de veure la vida. Posseeix les característiques que estem buscant i malauradament, quan no és recíproc, quan l’altra part no ens veu igual, és quan molta gent no ho accepta i es tanca en banda a l’amor. El dolor mental és massa gran per a tornar-ho a reviure amb algú altre i prefereix no tornar a estimar a ningú més o en tot cas, a demostrar-ho.
