El 70% de la població considera que l’habitatge és el principal problema del país. Així ho constata l’enquesta de l’Observatori del primer semestre del 2025, presentada aquest dijous pel coordinador de l’àrea de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, qui ha destacat que el 40% dels enquestats afirma que aquesta problemàtica els afecta de manera directa i personal.
Segons Micó, la preocupació per l’habitatge és especialment elevada entre treballadors dels sectors de la construcció, la indústria, el comerç i l’hostaleria, així com entre personal administratiu. “Fa temps que detectem que aquests perfils són els que més es queixen quan es plantegen qüestions vinculades a l’economia”, ha assenyalat. Tot i això, ha remarcat que la preocupació també és present en col·lectius amb més recursos, com propietaris i directius, entre els quals un 33% també considera l’habitatge un problema rellevant.
Entre els motius principals que els ciutadans esmenten com a causa d’afectació directa, el 44,3% assenyala els lloguers elevats i la dificultat de fer-hi front. Altres motius destacats són la impossibilitat d’independitzar-se (14,8%) i la manca d’oferta de pisos assequibles (12%). També es recullen situacions com pujades del lloguer, incertesa per no poder renovar contractes o haver de compartir habitatge per falta d’alternatives.
Segons l’enquesta, el trànsit també destaca com una de les preocupacions més mencionades per la ciutadania, i és el segon problema que més afecta personalment, amb un 8,7% dels enquestats que l’identifiquen com a principal. En relació amb la immigració, que ocupa el 7% de les respostes com a preocupació principal, es consolida com un tema creixent a l’agenda pública, després d’anys amb una presència més testimonial.
Pel que fa a la situació econòmica del país, un 49,1% de les persones enquestades la qualifica de bona o molt bona, mentre que un 33,1% la considera regular, i un 15,5% en fa una valoració negativa. Micó ha atribuït aquests resultats a una percepció d’estabilització després d’un període marcat per l’augment de preus. “Els preus van augmentar molt, però ara s’han estabilitzat, i això pot fer que la situació econòmica no es percebi com una prioritat”, ha apuntat. En aquest sentit, ha advertit que “a vegades, els problemes que ocupen l’agenda pública no són els problemes estructurals que realment tenim”.
L’edició d’aquest semestre de l’Observatori incorpora també un apartat específic sobre la justícia. Un 50% de les persones enquestades es declara satisfeta amb el sistema judicial, mentre que un 24,7% manifesta estar-hi poc o gens satisfeta, i un 25% no es posiciona. Micó ha assenyalat una diferència clara entre la valoració dels ciutadans que han tingut experiència directa amb el sistema judicial i els que no n’han tingut. Segons ha explicat, el grau de satisfacció disminueix notablement entre aquells que han estat part o han tingut contacte amb procediments judicials, tot i que això no implica necessàriament una valoració negativa global.
Mesures per millorar el sistema judicial
A partir dels resultats de l’Observatori, el Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha anunciat diverses accions per reforçar la confiança ciutadana en el sistema judicial. Tot i que la percepció general és positiva, el CSJ reconeix que la lentitud en la tramitació dels processos continua sent un dels principals punts de millora.
En aquest marc, s’han intensificat les inspeccions a la Batllia i al Tribunal de Corts, així com els informes del Servei d’Inspecció de l’Administració de Justícia, per identificar els òrgans jurisdiccionals amb més dificultats i aplicar-hi mesures correctores. Una de les iniciatives destacades és el pla de xoc per agilitzar la tramitació, que ja ha començat a mostrar resultats positius.
A més, amb la recent entrada en vigor de l’Expedient Judicial Electrònic, es preveu una digitalització dels processos que ha de contribuir a modernitzar el sistema. Pel que fa a l’organització interna, el CSJ ha aprovat un reglament d’estructura orgànica i un codi ètic per reforçar el funcionament institucional amb criteris de transparència i rigor.
En matèria de formació, s’ha impulsat un pla formatiu amb activitats jurídiques i multidisciplinàries adreçades a batlles, fiscals, magistrats i personal de l’Administració de Justícia. També s’ha implantat el Codi Lila per millorar l’atenció a les víctimes de violència de gènere i s’ha habilitat un formulari per facilitar la comunicació directa de la ciutadania amb la institució.
Finalment, el CSJ ha iniciat un diàleg amb el Govern i el Consell General per abordar possibles reformes legislatives estructurals que permetin adaptar el sistema judicial a les necessitats actuals del país.
