Amb l’arribada de l’estiu, un dels aspectes que es torna a posar al focus és la cura de la pell davant l’exposició solar. Malgrat una creixent conscienciació, encara són moltes les persones que descuiden la prevenció. Per aquest motiu, com cada any, els professionals sanitaris adverteixen sobre els riscos d’una exposició prolongada al sol sense protecció. Segons dades de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), durant el 2024 es van diagnosticar uns 7.881 casos nous de melanoma cutani a Espanya —3.725 en homes i 4.156 en dones—, un augment que confirma la tendència creixent a Occident.
Val a dir que aquest increment està estretament relacionat amb l’exposició solar acumulada i l’impacte del canvi climàtic. El dermatòleg Francisco López assenyala a EL PERIÒDIC que “l’augment de les temperatures i la intensitat dels rajos ultraviolats (UV) ha fet que la pell estigui sotmesa a un estrès més gran, incrementant el risc de patir lesions canceroses”. Altrament, els signes més comuns del càncer de pell són, segons detalla López, “l’aparició de noves taques o lunars que canvien de mida, forma o color, així com ferides que no curen o lesions que es desprenen soles”. En el cas del melanoma, cal aplicar el criteri ABCDE: Asimetria, Bora irregular, Color variat, Diàmetre superior a 6 mm i Evolució.
D’altra banda, la dermatòloga Daniela Berben hi coincideix amb el seu company i afegeix que “la disminució de la capa d’ozó ens ha deixat més exposats”. L’experta matisa que “no hi ha només tres o quatre signes. Les lesions recents en adults o lesions antigues que han canviat poden ser sospitoses. L’important és conèixer el propi cos i detectar si alguna taca és nova o s’ha modificat”. A més, destaca un aspecte sovint oblidat: “Hi ha un sisè sentit del pacient. Si una lesió de sobte no li agrada o li crida l’atenció, cal consultar. No s’ha d’esperar”. A més, segons Berben, si una lesió antiga —de més de 10 anys— canvia de color, mida, comença a picar, molesta o sagna, “és prou motiu per visitar un dermatòleg”.
Convé fer entendre que els càncers de pell es divideixen en melanoma i no melanoma. Els segons, com els carcinomes basocel·lulars i escamosos, són més freqüents i tenen una relació directa amb la llum solar acumulada. A causa d’això, Berben alerta que “l’exposició solar durant la infància pot tenir conseqüències dues dècades després. Molts pacients que desenvolupen melanoma a partir dels 30 anys relaten cremades solars greus durant la infància”.
Pel que fa als tractaments, la intervenció quirúrgica continua sent el procediment més habitual. En funció del tipus i l’estadi, també poden utilitzar-se crioteràpia, radioteràpia, quimioteràpia o immunoteràpies. “Els carcinomes tenen una taxa alta de curació si es detecten a temps”, diu el López, que afegeix que “en el cas del melanoma, la clau és la rapidesa en el diagnòstic”.
La majoria d’experts coincideixen que la millor manera de prevenir el càncer de pell és la protecció solar adequada. Evitar el sol entre les 10.00 i les 16.00 hores, portar roba clara i barret, com també usar filtres solars amb un SPF mínim de 30 són recomanacions bàsiques. “És un error pensar que sota l’ombra estem completament protegits. Depenent de la frondositat d’un arbre, la protecció pot ser equivalent només a un SPF de 5”, apunta la Dra. Berben.
A banda d’això, recorda que la protecció ha de mantenir-se en dies ennuvolats i durant l’hivern, ja que els raigs UV continuen arribant a la pell. Pel que fa al funcionament dels fotoprotectors, explica que “un SPF 50 no bloqueja el 100% dels raigs ultraviolats. En realitat, filtra al voltant del 50% d’aquests, de forma que encara pots bronzejar-te tot i fer servir crema”.
Finalment, els dermatòlegs insisteixen en la necessitat de fer revisions dermatològiques anuals, especialment en aquell cas de persones amb pell clara, antecedents familiars de càncer cutani, molts lunars o exposició intensa al sol. “És una qüestió de salut pública i encara costa molt, perquè durant anys s’ha associat l’exposició solar a l’estètica”, lamenta Berben.
