Des de l’entrada en vigor de la llei del Català a l’any 2024, el Ministeri de Cultura ha obert un total de 30 expedients sancionadors i només s’han imposat dues sancions efectives, segons ha confirmat aquest dijous la ministra d’Interior, Ester Molné, durant la sessió de control al Consell General. Molné ha intervingut en representació de la ministra de Cultura, Esports i Joventut, Mònica Bonell, qui no ha pogut assistir per motius relacionats amb la seva agenda internacional.
La pregunta ha estat formulada pel president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, qui ha reclamat més contundència en l’aplicació de la normativa: “No demanem filòlegs, només predisposició per parlar la nostra llengua”. Escalé ha criticat que encara es constata la presència de “menús que no estan prioritàriament en català” i de “contestadors automàtics en castellà”.
El president de Concòrdia també ha retret que “des del 2019 al 2024 s’han obert més de 400 expedients i cap ha acabat en sanció”, i ha advertit que “en el darrer any estem perdent sancions des de l’aprovació de la llei”. També ha posat el focus sobre la protecció dels béns d’interès cultural, afirmant que “l’entorn de protecció a Andorra és molt més restrictiu envers altres països” i qüestionant “l’interès del Govern per protegir tot el valor dels béns culturals andorrans”.
Per la seva banda, Molné ha defensat que “no només s’han d’aplicar sancions” i ha detallat que el règim sancionador va entrar en vigor al gener. A més, ha afegit que, a banda dels expedients, el Govern ha posat en marxa -des del Departament de Política Lingüística- 43 nous cursos gratuïts de català al gener, tant presencials com en línia, i ha reforçat iniciatives com el voluntariat per la llengua i les visites guiades en parella lingüística per les parròquies: “Des del juny de l’any passat hi ha un total de 155 parelles lingüístiques”. La ministra també ha respost que “el Govern disposa de sis mesos per convocar el reglament” i que “no és cert que no el complim”.
Altrament, la consellera del grup Concòrdia, Maria Àngels Ache, ha denunciat la dificultat per interposar denúncies: “Només 30 denúncies són poques. El procediment per gestionar les sancions és enrevessat i gens intuïtiu”, tot afegint que “les persones que no tenen accés a la signatura digital han d’imprimir els documents, i tot això fa molt més complicat el procés”.
“La conservació passa per una immigració controlada”
La sessió també ha inclòs un debat destacat entre Carine Montaner i Molné sobre immigració i protecció de la identitat. En aquest sentit, la presidenta d’Andorra Endavant ha preguntat a l’Executiu les diverses accions proposades “davant el descontrol d’immigració”, argumentant que “la conservació de la identitat passa per una immigració controlada”. En aquest sentit, la titular de la cartera de Justícia i Interior ha replicat que “el nostre model d’immigració selectiva mai ha estat en perill” i que “amb l’Acord continuarem controlant els antecedents dels que vinguin“, però afegint que és cert que no d’una “manera selectiva”.
En aquest sentit, Molné ha defensat la posició de l’administració general i ha assegurat que “s’han reforçat tots els mecanismes de control d’immigració” i que “les accions seran sancionadores”. Ha advertit també que “no ens podem basar en unes declaracions a la premsa” -matisant les afirmacions del president de l’Associació de Peruanos en Andorra, Lorenzo Castillo, sobre la presència de treballadors en situació irregular al Principat- per parlar d’immigració il·legal, i ha defensat que “s’ha de ser molt prudent a l’hora de causar alarmisme”.
