El reconeixement per part del Govern que la construcció modular pot ser una “alternativa viable” suposa un gir destacable respecte a la posició mantinguda fins ara, en què se’n qüestionava la viabilitat. Aquest canvi de perspectiva, reflectit en l’entrega d’un informe tècnic i en l’impuls d’un primer projecte, sembla indicar un acostament real a les propostes d’Andorra Endavant, més que no pas un simple gest polític.
Tanmateix, sorprèn que una alternativa fins ara descartada passi a ser considerada viable sense que s’hagi explicat amb claredat què ha canviat exactament. Aquest tipus de viratge pot generar dubtes sobre la consistència del criteri tècnic i polític amb què es prenen decisions en matèria d’habitatge. Més que una evolució meditada, pot semblar una reacció puntual davant la pressió social i parlamentària.
A falta de concrecions, cal mantenir la cautela. Encetar un projecte no equival a adoptar una línia estratègica clara, i menys encara quan es tracta d’un tema tan sensible com l’accés a l’habitatge. El temps dirà si es tracta d’un punt d’inflexió real o d’un episodi més en un debat ple d’anuncis i pocs resultats.
