Els pensaments ens controlen a nosaltres o ells estan controlats per nosaltres? Doncs la resposta és que és una situació bidireccional. Segons en quines situacions ens condicionen l’estat anímic i, segons unes altres, ho fem a favor nostre, com per exemple quan fem servir la visualització. L’única cosa segura que sap la ciència és que els pensaments es creen en el cervell perquè quan aquest mort, no hi ha pensaments i, per tant, estan lligats a una connexió neuronal. Això significa que estan condicionats pels neurotransmissors (dopamina, serotonina, glutamat, etc.) i, consegüentment, això vol dir que si els podem controlar és com si ens prenguéssim la medicació psiquiàtrica, atès que la seva funció és equilibrar la quantitat de neurotransmissors en el cervell i influenciar les connexions neuronals.
Així doncs, explicat això, podem entendre com funciona l’efecte placebo, quan ens diuen que estem prenent certs medicaments i en realitat estem prenent aigua dolça o qualsevol altre líquid. A tall d’exemple, podem estar en la sala d’urgències acompanyant a un familiar que s’acaba de trencar una cama i veient que va passant el temps i ningú l’atén, ens posem histèrics i comencem a escridassar. Aleshores, un altre acompanyant que està amb nosaltres, ens dona una pastilla dient-nos que és un ansiolític i que en poc temps ens calmarà, quan realment no té cap químic. Però, com el nostre pensament estarà centrat a sentir la calma, ens condicionarà el comportament i, inevitablement, deixarem d’estar histèrics i si la pastilla ens la donés algú amb una bata blanca, l’efecte es veuria potenciat encara més, perquè hem associat la figura del professional de la salut amb l’empatia i la bona fe.
Aleshores, ara sorgeix una altra pregunta: els nostres pensaments són la capsa dels medicaments de l’organisme (antidolor, antidepressius i ansiolítics)? Perquè a banda de modificar els neurotransmissors, també influeixen sobre les endorfines, un conjunt d’hormones que funcionen com un analgèsic natural, redueixen el dolor i, paral·lelament, també estimulen els centres de plaer, generant així la sensació de benestar. Per aquest fet i reprenent la visualització, podem entendre com amb la pràctica i la coordinació de certs moviments de l’organisme aconseguim alleugerir el malestar físic i mental (mal de cap, d’articulacions i psicològic), com també guiar la conducta adequadament cap als nostres objectius personals.
Posem per exemple que estem en sobrepès i volem perdre 20 quilos en un any. Doncs visualitzant-nos menjant correctament i practicant exercici físic regularment amb tot el canvi comportamental que comporta, ens serà més fàcil. Això és així perquè estarem centrats a ser disciplinats, perseverants i planificarem tots els menjars amb antelació i, a més a més, també haurem previst què fer durant els atacs d’ansietat a causa de l’esforç que comporta aquest canvi de vida. És a dir, els nostres pensaments aniran en consonància amb els nostres objectius.
