La informació sorgida i destapada ahir per la cadena radiofònica RAC1 sobre una investigació que vincularia a l’expresident espanyol i exlíder popular Mariano Rajoy per fer caure amb intenció la Banca Privada d’Andorra juntament amb l’excap de Govern, Toni Martí, amb la voluntat de controlar i apoderar-se dels comptes dels seus clients ha revivat el debat i la controvèrsia d’una situació que ha arribat avui fins i tot a l’Assemblea del Consell d’Europa.
Precisament, aquest migdia compareixia des d’aquest indret el cap de Govern, Xavier Espot, en el marc d’una segona sessió parlamentària que s’ha vist eclipsada per aquest tema quan la política d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Laura Castel, ha interpel·lat al mandatari sobre l’escàndol. En aquest sentit, Castel s’ha referit als correus electrònics enviats pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a l’excomissari José Manuel Villarejo en els que es detallava el desmantellament de l’entitat bancària i les ordres rebudes per l’aleshores president del PP.
Sobre això, Espot ha denegat de nou que el govern espanyol exercís cap mena de pressió a l’andorrà per tal d’aconseguir la intervenció de la BPA sostenint que els membres de l’Executiu d’Andorra i les institucions del país “no van estar sotmeses a pressions externes per part del govern popular o d’altres partits polítics”. També ha manifestat, però, que ell “no pot respondre sobre possibles relacions que haguessin pogut mantenir en aquell context el govern de Rajoy amb persones individuals” que s’haurien posat d’acord per emprendre aquesta causa.
Continuant la seva resposta a Castel, el cap de Govern ha recordat altrament que durant el 2014 i el 2015 era titular de la cartera de Justícia i Interior i que, per aquell moment, “el Govern va fer el que havia de fer”. A banda, ha reiterat que la intervenció del banc es va produir pocs dies més tard de la publicació de la nota que va emetre l’Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units (FinCEN) amb l’objectiu de “salvar la plaça financera andorrana i amb ella, els interessos generals del Principat”.
Val a dir que Espot ha intervingut davant l’organisme internacional per realçar l’adhesió d’Andorra al mateix, la qual data de 1994, i que això “ha ajudat en la modernització de la legislació per a la lluita contra la corrupció i la intel·ligència artificial”. S’ha remuntat d’aquesta forma a la col·laboració del país amb el Moneyval, el comitè d’experts en matèria de blanqueig del Consell d’Europa, des de finals dels anys 90 del segle passat i ha ponderat al mateix temps els esforços esmerçats pel Principat en l’àmbit fiscal.
