Set febrers consecutius amb temperatures per sobre de la mitjana evidencien una realitat innegable: el canvi climàtic no és una amenaça abstracta, sinó una crisi que ja està alterant els nostres ecosistemes i el model econòmic d’Andorra. Davant d’aquesta situació, la resposta institucional continua sent tímida i insuficient, atrapada entre discursos buits i accions a mitges. És urgent abandonar la inèrcia i adoptar mesures estructurals per frenar aquesta tendència. No n’hi ha prou amb petits ajustos en polítiques energètiques o campanyes de sensibilització simbòliques. Cal una transformació profunda que inclogui la reducció dràstica d’emissions, una mobilitat veritablement sostenible i una gestió territorial que prioritzi la conservació dels recursos naturals per sobre d’interessos especulatius. Esperar que les grans potències resolguin el problema no és una opció. Si Andorra no és capaç de prendre decisions valentes en el seu propi territori, la seva credibilitat en la lluita climàtica serà nul·la. L’escalfament avança sense pausa i el temps per reaccionar s’esgota.