Hi ha gent que no acaba d’entendre la importància del temps i, per tant, no li dona el seu valor. Però quan arriba a prop dels cinquanta anys, s’adona que no ha viscut com ho volia realment o que ha malgastat el temps. Aleshores, canvia d’hàbits i costums per intentar comportar-se igual que ho faria un jove de 20 o 30 anys, però obviant la realitat dels seus anys. S’excusen en la nova moda de dir que els 50 són els nou 20 i, per tant, estan convençuts que tenen la mateixa energia física o mental que abans. Però, encara que sigui així, només serà factible si la persona es manté forma en ambdues situacions.
Perquè, malauradament, hi ha qui mai ha exercitat el cos o fa anys que no ho fa, i de cop i volta s’inscriu a qualsevol cursa o competició d’alt nivell. I és clar, el cor no li aguanta el ritme i acaba patint problemes cardíacs. Això per una banda, i per l’altre costat hi ha la persona que s’ha emparellat amb vint-i-pocs anys i ara se separa i vol recuperar aquesta vintena perduda. S’ha passat tota la relació amorosa exercint un rol que no va amb ella i ara es troba que és lliure, que pot decidir per si mateixa. Però no té en compte que el temps ha passat i la gent de la seva generació ja no porta el mateix ritme o estil de vida que abans.
Aleshores, se sent desubicada perquè mentalment vol comportar-se com algú més jove, però el físic no enganya. Per molt que ho intenti dissimular amb cremes i maneres de vestir. Aleshores, una manera d’evitar aquest malestar és primer acceptant l’edat que tenim i després adaptar-nos a ella. Així doncs, si mai hem fet esport o fa molt de temps que no en fem, no podem pretendre competir contra gent que entrena cada dia i, a sobre, guanyar. És que ni tan sols hem de pensar a participar-hi. Aleshores, si realment ens fa il·lusió, començarem a fer esport i posar-nos en forma física, i així poder participar en un parell d’anys, i d’aquesta manera també ens evitarem fer-nos mal. Després, i referent al comportament juvenil que volen tenir, és genial i és molt bo, però ja que tenen la sort de tenir l’experiència dels anys no estaria malament fer-la servir.
A això se li diu jugar amb l’avantatge de la saviesa, atès que en teoria no es frustren tan fàcilment, ni estan tan acomplexats físicament i, per tant, no els importa l’opinió aliena. Dic en teoria perquè una bona part de les persones que viuen aquesta situació temporal (dos-tres anys), en comptes de voler viure una segona joventut, volen tornar a l’adolescència. Una època sense responsabilitats ni preocupacions socials, donat que estem sota el paraigua dels nostres pares i la vida és més fàcil, o si més no així ho interpretem des de l’adultesa, però que realment sabem que no és cert perquè tots hem sigut adolescents. Durant aquesta època hem tingut moments agradables i també situacions no tan agradables, però que gràcies a elles ens hem forjat la nostra personalitat.
