La persona masoquista té la necessitat de sentir-se humiliada i maltractada emocionalment i en moltes ocasions, també físicament. És la necessitat de sentir dolor, però igualment, depenent de la persona, també ho sent infligint-lo a la seva parella, perquè combina el sadisme amb el masoquisme i, per tant, és sadomasoquista. Així doncs, podríem parlar de dos grups diferents dins del sadomasoquisme, l’actiu i el passiu. El primer és quan la persona sent plaer infligint el dolor perquè se sent poderosa i té el control sobre l’altra persona. Per la seva banda, el passiu, és quan vol ser la víctima i es deixa fer de tot, però en tots dos casos, tenen el control de la situació i saben quan parar. En aquest cas estic parlant d’un comportament sexual consensuat entre totes dues parts i no del trastorn en si mateix. Quan és el segon cas, la persona perd el control i malauradament, en moltes ocasions la situació deriva en la mort o si més no, en lesions físiques o psicològiques de per vida.
Però, abans de continuar i per entendre millor aquest comportament, s’ha de dir que forma part de les parafílies i això són comportaments sexuals on l’orgasme o el plaer s’aconsegueix més enllà dels genitals. És tot el context què engloba l’acte sexual i va des de rebre insults a ser colpejat, la qüestió és sentir-se maltractats i no importa com. Aleshores, qualsevol conducta denigrant és acceptada per la persona, com per exemple voler que es defequin o orinin sobre ella i si a sobre, ho fan de manera agressiva, el plaer es dispara. Igualment, també l’excita interpretar rols diferents del seu, tot i que al final acaba practicant sexe com sempre, perquè no fa res de diferent, però, el fet de canviar de personatge i ficar-se en la seva pell, li provoca sensacions plaents.
Així mateix, i reprenent el masoquisme, la persona s’excita sent humiliada perquè en la gran majoria de vegades, és una persona autoritària, ordenada, respectuosa, treballadora, responsable, etc. i el fet de perdre momentàniament el control, la satisfà sexualment. És a dir, és com si sortís del seu rol social i consegüentment, també de la seva manera de ser. Pot deixar de prendre decisions i dedicar-se només a obeir ordres i com més contràries a la seva personalitat siguin, més s’excita. Aleshores, quan es veu acorralada, emmanillada, emmordassada, o privada de llibertat, la seva ment s’inunda d’idees perverses i sensacions barrejades entre la por i l’alegria.
Una combinació que l’hi provoquen una excitació abismal i és quan vol culminar-ho practicant l’acte sexual, la penetració. Explicat d’una altra manera, tot aquest conjunt de conductes (comportament masoquista), és com per a la resta de la gent, els preliminars sexuals. Només que en comptes d’únicament tocar-se i mirar-se, necessiten afegir el maltractament per sentir plaer. Per aquestes persones, l’acte sexual en si mateix és secundari i, per tant, si no va acompanyat del sentiment de menyspreu, és insuficient.
