La prostitució al Principat es mou en una zona grisa legal que afavoreix la vulnerabilitat de les persones que la practiquen i fomenta l’aparició de xarxes criminals, com ha evidenciat recentment la desarticulació d’una organització que combinava el contraban de tabac amb l’explotació sexual. L’absència d’un marc regulador deixa les treballadores del sexe sense drets laborals fonamentals, com la protecció sanitària i la seguretat social, i les exposa a abusos. És imprescindible una regulació que diferenciï la prostitució lliurement exercida de l’explotació, assegurant garanties legals i sancionant els qui es lucren amb la coacció i el tràfic de persones.
Més enllà dels drets laborals, el país ha d’abordar el debat sobre si pagar per sexe és compatible amb els valors d’igualtat i dignitat que vol defensar. La inacció no és una opció. Cal establir mecanismes legals que garanteixin la seguretat i la llibertat de les persones que exerceixen la prostitució i, alhora, combatre qualsevol forma d’explotació. Aquest debat ha de ser rigorós, allunyat de prejudicis i fonamentat en el respecte pels drets humans.
