Un avenç necessari per a tots, però un altre retard injustificat

L’aprovació del Projecte de llei d’Accessibilitat Universal és, sens dubte, una fita important per garantir la inclusió real de totes les persones. La incorporació de l’accessibilitat cognitiva i l’exigència d’adaptacions en espais públics suposen un pas endavant cap a una societat més equitativa. Tanmateix, el calendari previst torna a posar en dubte la celeritat del Govern a l’hora de materialitzar els seus compromisos. Segons el text, els grans establiments disposaran de dos anys per adaptar-se un cop s’hagi modificat el reglament, procés que pot allargar-se fins a un any més. Això significa que l’accessibilitat efectiva no serà una realitat, com a mínim, fins al 2028. Aquest patró no és nou. L’ampliació del tercer pagador universal ja ha estat ajornada fins al 2025, i aquest nou endarreriment reafirma la tendència del Govern a fixar terminis que, a la pràctica, suposen ajornaments encoberts. Les persones amb discapacitat no poden continuar esperant, ja que l’accessibilitat no hauria de ser una promesa a llarg termini, sinó una prioritat immediata.