Viure apassionats és viure amb il·lusió, alegria i gaudint del nostre entorn, de la gent que ens envolta i dels nostres objectes materials, però sense delegar-los la nostra felicitat. No ens aferrem a ells, perquè si algun dia els perdem o ens suposa un desgast emocional massa elevat mantenir-los, se’ns farà molt difícil separar-nos d’ells. A tall d’exemple, a causa de l’impost de successions o haver de liquidar els deutes que tenen certes herències, molta gent s’endeuta amb el banc de per vida només pel vincle emocional que té amb aquests objectes. D’altra banda, també hi ha qui no liquida la seva relació de parella, perquè depèn emocionalment d’ella i, per tant, prefereix malviure abans que separar-se. Després, un altre exemple ho trobem en el manteniment dels vehicles. Hi ha qui s’ha aferrat al seu cotxe, moto, jeep, furgoneta, etc., i tot i gastar anualment molts diners en reparacions o posades a punts, no se’n desfà d’ells. Pot trobar vehicles similars en millors condicions, però els sentiments que els hi ha associats superen per molt les despeses ocasionades.
Així doncs, estem veient com l’aferrament o, dit d’una altra manera, la dependència emocional, pot provocar desastres personals tant econòmics com mentals. Així mateix, la gran diferència entre tots dos conceptes és la manera de gaudir, perquè igual que amb la passió ho fem amb alegria, amb l’aferrament, ho fem amb la por. És a dir, vivint apassionats ho fem gaudint del moment, som agraïts d’estar allà mateix i de tenir tot el que tenim. Per contra, vivint des de l’aferrament ho fem amb la por que s’acabi el moment o de perdre tot el que tenim perquè l’hi hem delegat la nostra alegria, la nostra motivació, per fer qualsevol cosa. D’aquí la importància de tenir una ment oberta i també la capacitat d’adaptació a les noves situacions. Per tant, una de les claus és fer-se dues preguntes: per què necessito estar envoltat d’aquesta gent o tenir aquestes coses i quin cost econòmic o emocional em suposa; és a dir, quin preu estic pagant per tenir-los amb mi?
Diguem, que som adinerats i tenim un nivell de vida elevat, però per circumstàncies de la vida la nostra situació econòmica empitjora i hem de reduir costos si no volem malviure. Així doncs, la primera cosa a fer és adaptar-se, però per poder fer-ho hem de respondre a la primera pregunta: per què necessito aquest nivell de vida tan elevat? Aleshores, si tot reduint costos continuem vivint en el benestar, no ens afectarà tant, encara que hàgim de canviar de cercle social i lloc de residència. En canvi, si ens aferrem a ell perquè no volem canviar de costums i hàbits, ens acabarà perjudicant mentalment perquè a banda de no tenir diners, també estarem endeutats. Estarem mantenint un estil de vida inassumible financerament perquè no som capaços d’adaptar-nos a la nova realitat. Per tant, la dependència emocional envers les sensacions i emocions associades al nostre estatus social ens dificulten la transició a la nova realitat.
