L’addicció a les compres, com qualsevol altra addicció queda reforçada i mantinguda en el temps perquè genera benestar a qui la realitza. És a dir, és un comportament plaent, però paral·lelament, també és autodestructiu atès que, enfonsa a la persona addicta en la ruïna. Arriba un punt que les factures superen l’ingrés econòmic i, per tant, pot considerar-se una de les pitjors addiccions que hi ha, juntament amb el joc i l’alcohol. Tres addiccions normalitzades i moltes vegades enteses com a culturals donat que, per exemple: en Nadal és habitual, per no dir normal, veure gent gastar-se uns diners que no tenen en la compra d’objectes innecessaris, beure alcohol de manera exagerada i comprant loteria desmesuradament. Però en aquest article em centro en l’addicció a comprar i ho faig perquè moltes vegades és titlla d’agarrada a la gent que compra amb responsabilitat. Així doncs, l’article podria titular-se com, si no tens diners, no gastis, perquè les emocions no duren més de seixanta segons, però, en canvi, els deutes poden perdurar anys.
No és un cas aïllat veure gent que avui dia encara està pagant les compres del Nadal anterior o inclús, de l’altre. És increïble com poden gastar-se més diners durant aquestes festes, que durant la resta de l’any i encara ho és més que ho facin amb diners que no tenen. S’endeuten amb les targetes de crèdit del banc, de les grans superfícies i, així i tot, moltes vegades, també ho fan amb el seu entorn més proper. Aleshores, una manera de no ser víctima d’aquestes persones quan venen a demanar-nos diners, és fent una simple pregunta: com faràs per reemborsar-me?, perquè si el banc que viu de prestar diners no li’n vol deixar més, per alguna cosa serà, no? Per tant, no és gent de fiar. Després i continuant amb l’addicció, els dos principals motius per a comprar desmesuradament, són la falta de control sobre la impulsivitat i la necessitat d’omplir algun buit, una mancança emocional. Igualment, també s’ha d’afegir que regalar, comprar per a donar als altres és un plaer i si a sobre s’ajunta amb la culpa de no fer-ho, és una bomba de rellotgeria.
Qui compra per aquest segon cas, viu en l’ansietat constant perquè li preocupa més defraudar, no està a l’altura de l’ocasió que el mateix acte de regalar. Aleshores, en comptes de comprar per plaer, ho fa per quedar bé amb els altres i, per tant, ja és una obligació i malauradament, les festes de Nadal conviden al malestar perquè molta gent s’acaba endeutant durant mesos per agradar a gent que ni tan sols es preocupen per ells. D’altra banda, el sentiment de soledat i el de frustració són dos potenciadors de les compres impulsives. Quan la persona se sent sola, que no té ningú amb qui compartir moments agradables o està malhumorada, defrauda, trista, avorrida, etc. el fet d’anar de compres la distreu, però com ho fa de manera impulsiva, comprar coses innecessàries, però perquè el seu objectiu principal és passar l’estona, no comprar.
