El prisma de la proposta de contractació en origen

El Govern estudia implantar la contractació en origen com a via per satisfer la creixent demanda de mà d’obra. És una mesura que reconeix una realitat ineludible: el país necessita treballadors forans per sostenir la seva economia. Però el to amb què es presenta, carregat de precaucions i controls estrictes, revela una por latent: la desconfiança cap a la migració.
Aquest enfocament proteccionista sembla dissenyat més per mantenir un statu quo que per afrontar els reptes d’una societat moderna i diversa. Si bé el control és necessari, no pot ser l’únic principi rector d’aquesta política. Per garantir el futur, cal que el país aposti per la integració i el respecte pels drets de tots els treballadors, sense caure en discursos restrictius que limiten el progrés col·lectiu. Cal qüestionar si aquest enfocament protegeix realment el país o només el seu statu quo. La veritable resposta a la crisi laboral no és limitar l’entrada, sinó apostar per polítiques que garanteixin drets i integració, construint una societat més justa i cohesionada.