El Fons de Reserva de Jubilació ha encès una llum d’alerta sobre el futur del sistema de pensions a Andorra. El dèficit en les prestacions es dona ja per segur a mitjà termini, segons les últimes informacions. Aquesta realitat, fruit d’una piràmide demogràfica invertida i d’un creixement insuficient de les cotitzacions, planteja interrogants no només econòmics, sinó també socials i generacionals. És innegable que el Fons ha fet esforços per diversificar la seva cartera i buscar rendibilitats més elevades, amb inversions en actius internacionals o estratègies més agressives, però això serà suficient? La sostenibilitat de les pensions no depèn només de l’enginy financer, sinó també de decisions polítiques clares i valentes que afrontin l’arrel del problema: una població envellida i un sistema que, fins ara, no s’ha adaptat al ritme dels canvis econòmics i socials. L’acceptació del dèficit com un fet inevitable no pot ser una excusa per a la inacció. Cal plantejar reformes estructurals, com la revisió de les aportacions o noves fonts de finançament, per garantir que les generacions futures no hagin de pagar el preu d’una responsabilitat postergada. El debat no pot esperar més.
Menu
Menu
