Un Acord d’associació no és intrínsecament bo ni dolent. Depèn tant d’allò que estableix com quan ho establirà, del seu calendari, de quan entrarà en vigor. No hi ha dubte que Andorra necessita definir el més aviat possible un model econòmic que pugui suportar el model social. Andorra no pot allargar gaire temps un model econòmic fonamentat en l’endeutament de l’Estat per tapar els problemes socials que genera un model econòmic insuficient i vulnerable. Podem dir que Andorra necessita solucions aplicables al més aviat possible i de poc li serveixen solucions a precari, pendents d’una decisió de 27 estats que pot trigar 15 anys.
Govern ha invertit molts diners públics en una nova comunicació sobre l’Acord d’associació sota l’eslògan ‘Estem d’Acord’. Estarem tots d’acord que, per saber si estem d’acord o no estem d’acord sobre l’Acord, primer caldria disposar del text complet i formal de l’Acord i el seu calendari. El Govern ens confirma a la nova web oficial que falta temps per tenir el text tancat.
Finalment, el Govern confirma que, a dia d’avui, no existeix el text tancat de l’Acord d’associació (AA ad-EU). Avui sols existeix un document publicat per la Comissió Europea com ‘Proposta’ per a la signatura per part dels 27 Estats membres i sobre l’aplicació provisional d’un Acord d’associació. Per tant, el text de l’AA ad-EU està lluny d’estar tancat. Quines són les passes a seguir a partir d’avui? Finalment, el Govern reconeix que cal esperar que es facin les passes següents:
1- Traducció oficial del text de ‘proposta de signatura’ de més de 4.000 pàgines a tots els idiomes dels 27 Estats membres i al català.
2- Revisió del text per part de cada Estat membre que pot fer correccions sobre el text i aclariments sobre interpretacions.
3- Pronunciament de cadascun dels 27 Estats membres sobre la qüestió de si el text conté tan sols competències exclusives de la UE o si també conté competències compartides. En cas que un sol país consideri que conté competències compartides (la veritat és que les conté i la veritat és que el propi text de ‘proposta de signatura’ identifica les competències compartides), aleshores l’AA ad-EU s’haurà de considerar com un acord mixt i requerirà la unanimitat dels parlaments dels 27 països i del Parlament Europeu per a la seva ratificació. Si un sol país vota NO o mentre un sol país no es pronunciï, l’AA ad-EU no podrà entrar en vigor.
4- Un cop els 27 Estats membres hagin fet les seves correccions i la Comissió formuli un text consensuat entre els 27 i un cop es defineixi si l’AA ad-EU és mixt o no ho és, aleshores el text es podrà signar. En el moment d’aquesta signatura es podrà dir que tenim un text tancat i la signatura sols implica que el text està tancat i pot ser objecte de votació a cada parlament dels 27 Estats membres i pot ser objecte de referèndum a Andorra.
Finalment, el Govern confirma que el text sols quedarà tancat després del procés de traducció, validació/correcció, i determinació de si és mixt o no. Anant tot molt de pressa , és un procés que pot trigar entre un i dos anys.
La realitat és que sols en aquell moment es disposarà d’un text tancat i traduït oficialment al català. I sols en aquell moment sabrem si l’Acord és mixt i requerirà un procés de ratificació per part de cadascun dels 27 Estats membres que poden trigar entre 10 i 15 anys a ratificar – si és que ratifiquen -, o si pot ser ratificat directament pel Parlament europeu. Actualment estimem que les probabilitats que un dels 27 estats membres considerin que l’AA ad-EU sigui un acord mixt seria del 95%, però s’ha de confirmar.
En tot cas, el Govern reconeix que sols es podria convocar un referèndum un cop el text incorpori les modificacions/correccions/aclariments dels 27 Estats membres i tingui la signatura amb la qual es tanca el text per què sols a partir d’aquest moment Andorra podria iniciar el procés de ratificació via referèndum. Sols en aquest moment sabrem també si l’AA ad-EU és mixt o no ho és. Per tant, queda clar que fins d’aquí un o dos anys no es pot anar a referèndum i cauen per terra les teories i anuncis que s’han pronunciat en sentit contrari.
De forma que apareix un nou element a tenir en compte: el temps. La pregunta deixa de ser si s’està d’acord o no d’acord amb el text. La primera pregunta passa a ser si Andorra pot esperar un o dos anys (anant ràpid) per fer un referèndum. Si es confirma que és un acord mixt (que es confirmarà), la segona pregunta passa a ser si s’està d’acord en aplicar de manera provisional l’AA ad-EU fins durant 10 o 15 anys sense tenir la certesa que serà ratificat pels 27, i que pot ser que no entri mai en vigor?
Insistim que finalment la nova web de Govern deixa clar aquest procés que descriu negra sobre blanc i que il·lustra amb les dues imatges que acompanyen aquest article.
La imatge del procés temporal sols posa dates per allò fet del 2015 al 2023, i ‘avui’. No posen dates de les passes següents perquè són a llarg termini i són molt difícils d’estimar. Entrem en un escenari d’incertesa. Incertesa temporal i també incertesa jurídica del procés, atès que la imatge confirma un punt essencial del procés: la convocatòria del referèndum sols es pot fer d’acord amb l’article 76 de la Constitució perquè Andorra no disposa d’un marc jurídic per convocar referèndums vinculants. L’article 76 de la Constitució sols diu que «El cap de Govern, amb l’acord de la majoria del Consell General, pot demanar als Coprínceps la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític». Per tant, qui pot convocar un referèndum són els Coprínceps a petició del cap de Govern i la web de l’Executiu no fa cap referència a cap article la Llei Qualificada de referèndum, atès que no conté cap article sobre els referèndums vinculants, la seva convocatòria ni els seus efectes. Entrarem en detall en futurs articles.
