- Tercera derrota després d’un partit amb una primera part vistosa i una segona de cansament i lluita sense premi
RAFA MORA
ANDORRA LA VELLA
- Ayala, pletòric durant tot l?enfrontament, intenta una centrada davant de l?oposició de Lazarevski, en el matx d?ahir a l?Estadi Comunal Foto: ORIOL LLAURADÓ
La selecció va posar el futbol, però els gols van ser de Macedònia en el que va ser el tercer partit de la fase de classificació per a l’Eurocopa. En dos jugades a pilota aturada, al mig de l’àrea i de cap, el combinat balcànic va marcar dos gols sense oferir res més. Andorra, en una primera part d’intensitat, força i serietat defensiva i ofensiva, és a dir, digna de recordar, va fer patir un equip que va venir al Principat a oferir poca cosa més que absolutament res. La nota negativa, la poca resposta del públic del país davant una Andorra que hauria d’il·lusionar.
El que més va sobtar a l’inici van ser les absències en l’onze de dos fixes –fins ara– com Sonejee i Manolo Jiménez, els quals van deixar el seu lloc, respectivament, a Marc Vales en defensa –línia de quatre junt a Escura, Silva i Bernaus– i Mejías –debut en partit oficial–. Tots dos van respondre al que volia Koldo. El primer per aportar una defensa segura i una opció en atac en les rematades de cap, i el segon per fer oblidar un Marc Pujol que ahir s’ho va veure des de la graderia.
La imatge en la primera part no va ser tan pobra com s’esperava, atés al que va manifestar el seleccionador el dia d’abans –«no serà un partit maco»–. És cert que la tricolor no va sortir a l’atac, però tampoc no es va tancar. Macedònia, per la seva part, es va mostrar insegur en un parell d’ocasions, i la tricolor va decidir donar-li a la seva afició alguna alegria amb un joc agressiu de cara a la porteria rival.
Als nou minuts Andorra va avisar amb una jugada entre Bernaus i Sebas Gómez que el davanter no va encertar a rematar després d’arribar molt forçat en ser ell el que va iniciar el contraatac. Deu minuts després, Sergio Moreno ho va provar de lluny amb el Jabulani –la pilota de platja del passat Mundial– i tres minuts més tard va tenir una altra ocasió per obligar el porter Nuredinoski a guanyar-se el sou. Eren els moments de la tricolor, la qual atacava amb cara i ulls a una Macedònia absurda. Un xut de Vieira a la mitja hora, la lluita de Cristian i Mejías que va acabar en córner després de lluitar una pilota impossible en el 34, un centre-xut de Cristian que va fer un estrany i Nuredinoski va enviar a córner en una estirada per anar a demanar més diners al seu club per la parada… el gol andorrà havia d’haver arribat per justícia futbolística.
Però com que això no existeix, quan millor ho feia Andorra, un córner al segon pal en el 39, un pas endavant de Gomes en una sortida que si sí que si no, i Nanmoski de cap a dins superant la defensa. D’aquí, al descans capcots. En la represa, el mateix, Andorra de lluita i Macedònia esperant com un llop el contraatac, com el de Ristikj en el 53, en un mà a mà en velocitat amb Silva, per xutar creuat i trobar-se el guant de Gomes. Fins el 0-2 en el 59, de nou de córner, i ara Shikov, sol al mig de la defensa. Des d’aquí, cansament i lluita, sempre lluita, i un sabor agredolç per la victòria que s’acosta, però que no arriba. I no serà perquè no es fan mèrits. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
