- ELS GRANS PROJECTES ES VAN FER EN BONANÇA.
- ¿I ARA QUÈ?
EDITORIAL
És comprensible la indignació del cònsol de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat. El vial lauredià és, sense cap mena de dubte, la infraestructura viària més important que queda per executar, més transcendent que el túnel dels Dos Valires, i amb una incidència directa en el trànsit de tot el país, ciutadans i visitants. L’escull és ara el model de finançament que va preveure l’anterior Executiu: un peatge a l’ombra (finançament a llarg termini) de 85 milions d’euros a 40 anys, amb un cost financer del 4,5%, més un cost de manteniment del 0,5% actualitzat segons l’IPC. Convé recordar, alhora, que va ser el gener de l’any passat quan, a proposta dels liberals, la Comissió de Finances va aprovar una partida de 4.800.000 euros que incloïa, entre d’altres, el projecte de la desviació de la Massana. Els antecedents no treuen importància a l’obra projectada per descongestionar el trànsit a la parròquia laurediana o, el que és el mateix, agilitar la circulació d’entrada i de sortida del país.
Es tracta d’un dels punts més negres pel que fa a retencions, que ha quedat a la cua de les realitzacions del Ministeri d’Ordenament Territorial. L’anunci fet dijous pel ministre Bàrcia sobre la suspensió de les obres de les fases 1 i 2 del desviament va ser contestat ahir amb duresa per Pintat, que va remetre, tal com ja ho havia fet en altres ocasions, a la capacitat de la gent que ens governen.
La contundència de la declaració del dirigent parroquial es va centrar en el Govern, ja que, al seu parer, l’interès nacional es regeix “per una òptica partidista”. L’escletxa que estava oberta i que separava el Govern socialdemòcrata i el Comú liberal –primer per l’ampliació del campus universitari — s’ha fet més gran a causa de les obres del vial lauredià, del qual s’amputa un tram essencial.
Si bé s’ha d’entendre l’enuig del cònsol, tampoc semblen excuses les raons esgrimides pel ministre. Ara per ara, no hi ha cap empresa disposada o que pugui fer un desemborsament tan enorme per costejar l’obra del vial, tot i les condicions favorables del Govern. El cert és que el tan discutit peatge a l’ombra que el gabinet liberal va veure com una possibilitat per a un projecte de tanta envergadura ara s’ha convertit en un peatge infranquejable per a una Administració que té les caixes buides. És aquí on el ministre ha de fer un major esforç informatiu i alhora continuar treballant per satisfer la demanda laurediana en aquesta obra. I al fons queda un altre interrogant, quantes generacions estaran hipotecades i per quant temps, amb el que encara queda per pagar pel que fa a grans infraestructures, projectades en bonança econòmica.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
