“Hi ha un bloqueig en termes d’habitatge”. Aquesta ha sigut una de les diverses afirmacions contundents que ha expressat l’encara director de l’Institut Nacional d’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, durant la compareixença davant de la Comissió Legislativa d’Economia, la qual ha tingut lloc aquest matí al Consell General.
L’Institut manté una ferma posició envers la proposta de regulació sobre l’habitatge, la qual compta amb la intervenció per part del Govern en la regulació. “Per sortir de la situació es va presentar a Govern un esborrany d’un projecte de llei amb base en el fons de reserva de jubilació, ja que considerem que aquesta és una bona eina per inspirar-se”, ha explicat Pla. Una actuació que implicaria la posada en comú del fons i els estatuts actuals per tal de fer front, com a mesura principal, a la problemàtica de l’habitatge. De cara al possible intervencionisme que la proposta pogués generar, Pla ha mantingut que “no entraré en aquesta valoració, ja que l’INH s’ha de centrar en quin és el grau en què pot intervenir l’Institut”.
Respecte a les pròrrogues, el dirigent de l’entitat ha mostrat la seva preocupació perquè la data que es té fixada per la finalització d’aquest temps de marge es complirà l’any 2027, “un any en què hi haurà eleccions”. Un panorama que, a ulls de l’INH, podria implicar una possible politització de la problemàtica, un supòsit que actualment s’ha pogut comprovar en diverses actuacions i declaracions. Per aquesta raó, Pla ha sostingut que “s’intentarà fer una proposta de solució abans d’aquella data, perquè la problemàtica pogués servir per a futures promeses”. Una solució que encara ha d’aterrar, ja que el tema de l’habitatge continua creuant teulades de banda a banda sense trobar un encaix resolutiu per les parts afectades. A més, Pla ha remarcat que “una de les coses que demanem és sortir d’aquesta dialèctica adversativa en la qual s’ha anat posant tot el tema de l’habitatge. Nosaltres el missatge que hem donat des del principi és que es tracta d’un tema estructural lligat al funcionament econòmic i social del nostre país“.
Una proposta de regulació dels preus
Des de l’INH es treballa en la proposta que introdueix una limitació dels increments dels preus al final del contracte, tant als arrendataris actuals com als nous, a més de donar la possibilitat a la part arrendadora de poder incrementar un tan percent, en cas que no generi uns ingressos mínims pel manteniment de les despeses. Així i tot, Pla ha manifestat que el model econòmic que han proposat des de l’Institut inclou la gestió, el manteniment i el cost del lloguer: “A partir d’aquí va sorgir un preu i es va fer un decret de possibles preus”, ha indicat, tot i que sense deixar de banda el possible marge d’exclusió que el preu establert pogués fer: “Pot ser que algunes persones, per la seva situació socioeconòmica, no hi puguin fer front, però la solució que es va plantejar és que des d’Afers Socials es destinessin ajuts per tal de poder fer front al lloguer”, ha afegit.
La proposta en qüestió també passa per una modificació de la llei d’arrendaments de finques urbanes, fent prevaldre “els interessos tant de propietaris com arrendataris”. Tanmateix, Pla ha defensat que les pròrrogues actuals d’alguns lloguers són una mesura de “protecció temporal”, ja que “les persones arrendatàries es troben bloquejades al pis que ocupen”.
Un fet que, segons el director, genera una greu situació a les dues parts implicades. Per una banda, pels arrendataris que no poden accedir a un nou habitatge pels preus desorbitats del mercat; per l’altra, la part que afecta els propietaris és la referent a tenir uns lloguers molt baixos que no arriben a cobrir les despeses i manutenció de la infraestructura com a tal. “Hi ha una forta necessitat de finalitzar els actuals contractes per tal de poder apujar el preu als nous inquilins”, ha manifestat Pla, afegint que “s’han anat limitant els increments de les rendes i s’han elevat els costos de gestió”.
Aleshores, el director ha incidit que el que es proposa des de l’Institut és que si la proposta que aplica aquest increment és suficient per generar el que marca la llei, “aquesta part ja estaria. No cal fer res més“. Però si la part “arrendadora considera, amb càlculs i dades, que aquest increment no és suficient per generar un rendiment mínim que li garanteix la llei, en aquest moment pot fer un canvi de contracte“.
Finalment, a les afirmacions sobre la possibilitat de convertir l’Institut en un observatori, el directiu ha declarat que “el primer pas és definir quin és el model de regulació que fomenta l’entitat”. A més, les actuacions que es proposin han de tenir uns objectius a llarg i mitjà termini, no a curt termini. Un resultat que, en cas de convertir-se en un observatori, aquest només seria una actuació a curt termini.
