- El català s’adjudica el segon triomf en dos dies a Andorra, aquest en la cursa individual de la Copa del Món
EL PERIÒDIC
ARCALÍS
- A l’esquerra una panoràmica d’una de les ascensions de la cursa individual d’ahir. A la dreta Kilian Jornet amb cara de patiment, exercint de líder. Foto: ÀLEX LARA
Kilian Jornet va tornar a deixar la seva empremta ahir a Andorra, en la prova individual de la Copa del Món disputada a la Coma d’Arcalís. De nou donant el màxim de sí mateix, perseguit pels dos italians a molt poca distància, però el català va tornar a demostrar qui regna en un dia assolellat, amb poc vent i una gran presència de públic. Amb la Font Blanca d’Arcalís són ja dues les cites del calendari mundial que s’han disputat aquesta temporada i Jornet es manté invicte.
Tot i el cansament acumulat de dissabte amb l’explosiva Vertical Race d’Arinsal ahir es va veure una carrera a fons, d’ altes revolucions, a l’altra banda de Vallnord. Jornet va trigar menys d’una hora i mitja en devorar els 1.721 metres de desnivell de les cinc pujades –Cap de la Coma, Port del Rat, Coll Baser, Creussans i Peyreguils– i ben a prop van arribar Matteo Eydallin i Lorenzo Holzeknecht. a 25 i 45 segons, respectivament.
Un digne espectacle que el millor atleta de muntanya del planeta va descriure de la següent manera: «L’any passat vaig caure en una baixada i aquesta vegada he anat amb compte en els descensos. Hem trobat un recorregut exigent, amb molt fora pista, pujades i baixades dures… ¡Sensacional! Era conscient que els dos darrers ascensos serien definitius. En el tram dels grampons he perdut una mica de temps i m’han tret uns metres però a la quarta pujada he pogut atacar i en la darrera, ho he donat tot».
ALBÓS, EL MILLOR ANDORRÀ / Molt per darrere de Jornet, en una posició que no el satisfà en gran mesura, va arribar Joan Albós. Finalment un 25è lloc al qual va trobar unes quantes explicacions. La primera, la competència cada vegada més palpable: «La gent que ha vingut té un nivell enorme. Ha vingut una nova fornada de joves sub-23 que no coneixíem però que realment són molt bons. Aquest esport està creixent d’una manera bestial». I l’altra, sobre la cursa en sí: «La primera pujada m’he trobat malament, però no vull que serveixi com a excusa perquè tothom havia fet també la Vertical. En la segona i la tercera pujada m’he refet i al final he acabat bé, amb força».
MISSATGE ALS ALPS / Més enllà de la vessant esportiva, Albós va voler lloar també les tasques organitzatives de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), per ell immaculada: «Sincerament els haig de felicitar. Una cursa tècnica, super maca i a sobre alpina, amb un circuit arran de pista en la qual es pot veure tot. Aquesta cursa ho té tot, molta gent dels Alps haurien de venir a veure com s’organitza…».
Joan Albós va ser el millor andorrà seguit pel seu germà, Ludovic, que a ser trentè, Ferran Vila el 35è, Guillad Dodo el 36è, Xavi Comas el 38è, Manel Plegrina el 39è, Jordi Solé el 42è, David Albós el 43è, Mingo Ruíz el 45è, Marc Riera el 46è i Jordi Cerro el 47è i últim. En noies de nou va guanyar amb una superioritat aixafadora la francesa Laetitia Roux.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
