Les oportunitats per a qui volen desbancar al líder de la seva privilegiada posició s’esgoten. I a més Tom Dumoulin (Giant) no dóna senyals de flaquejar. Tot el contrari. Les cames i el cap li funcionen. Li queden forces i no només respon amb contundència als atacs que li presenten els rivals, sinó que a més contraataca i és capaç fins i d’ampliar, per poc que sigui, les diferències. Cop psicològic pels qui tracten de prendre-li el mallot vermell.
La dinovena etapa transcorria entre Medina del Campo i Àvila, de 185,8 quilòmetres. Un bon grup va aconseguir escapar-se d’inici. Cap d’ells podia inquietar a la general, així que els van deixar fer i que agafessin una bona diferència que va arribar a tretze minuts. Al km 70 es va produir una caiguda on Dumoulin i Fabio Aru (Astana) es van veure afectats. L’italià va haver de rebre assitència mèdica en un parell d’ocasions, però sense més conseqüències. Aquest incident va fer que el pilot es relaxés i que l’avantatge dels escapats superés els disset minuts. Entre els fugats, Alexis Gougeard (Ag2r) va aconseguir distanciar-se a les rampes de l’adoquinat d’Àvila i arribar en solitari per imposar-se.
Al darrera va venir el més interessant. Perquè Dumoulin, fart de que l’ataquin en qualsevol moment, va fer-ho també sobre l’empedrat, i va aconseguir treure-li tres segons a Aru, que es troba ara a sis a la general. Joaquim Purito Rodríguez (Katusha) en va deixar escapar 9, pel que se sitúa a 1.24 minuts. «Estic cansat. Des de la crono de Burgos m’està costant agafar el ritme i sembla que vagi tonto. A veure si em recupero i disfruto una mica més», admetia el resident després de concloure l’etapa.
Mostra de força la que va exhibir Doumoulin. No tenia la intenció de vacil·lar, sinó la d’obrir forat. «No era poder demostrar que estic fort, que no ho necessito, sinó per guanyar segons i volia treure’n encara algun més», assegurava l’holandès, que admet que «estan sent dies durs» des de la contrarellotge de Burgos, quan es va posar líder, ja que des de llavors «estan atacant tots», una situació que provoca «estrés» perquè ha d’estar constantment atent a qualsevol moviment que es produeixi al seu voltant. Avui es desenvolupa la vintena etapa i serà la que definitivament decidirà aquesta Vuelta. La darrera, amb arribada a Madrid, serà com és habitual de pur tràmit. Són 175,8 km, entre San Lorenzo de El Escorial i Cercedilla, amb quatre ports de primera categoria. És la considerada com una de les més dures, després de les d’Andorra i l’Ermita de Alba. El darrer cim, el de Cotos, està a 18 km de l’arribada. «Pot passar qualsevol cosa», admet Dumoulin, que pensa en positiu i té clar que fer: «L’estratègia és seguir a Aru». Per tenir èxit confia en el seu equip, que és «més fort del que es podia pensar».
Però no només s’haurà de fixar en l’italià, sinó també en tota la resta. I Purito segueix prometent guerra. «Un ha d’intentar el màxim en un any que està sent esplèndid», assegura el líder del Katusha, i l’etapa d’avui és perfecta. No puc queixar-me dels ports que hi ha i espero trobar-me bé». No dubta en afirmar que es canviaria la posició amb Aru per veure’s amb opcions reals. Així «potser em donaria un punt de tornar-me boig a la pujada a l’últim port».
