Joan Delgado (1968) ha dedicat el seu temps lliure durant els últims 25 anys a la bicicleta de muntanya, arribant a realitzar centenars de competicions diferents. El passat dimarts va competir en la prova de Cross Country dels Campionats del Món Master, però no li va anar com a ell li agradaria perquè va haver d’abandonar. De cara a la tardor es centrarà en fer algunes proves de la Copa Catalana.
–L’esportista neix o es fa?
–Jo penso que les dos coses. L’esportista neix i es fa.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Tenia uns quants. Potser el que més era Net Overend, un mític de la mountaint bike dels anys 90 i que és un gran mite.
–I la seva referència en l’actualitat?
–La d’ara seria Nino Schurter.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–El que més em motiva és la família, la dona i els meus dos fills.
–Té confiança en el futur?
–Sí, l’he de tenir, si no aniria malament.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Tinc una altra feina, sóc informàtic.
–A part de dedicar-se al ciclisme, té alguna afició? Quina?
–Des de fa tres anys practico molt l’esqui de muntanya a l’hivern. És el que més m’agrada, quan sóc fora de la bicicleta.
–Un petit plaer diari?
–No és diari, però el cafè amb llet i un croissant al matí són un plaer quan me’ls puc menjar. Intento que no sigui diari per això.
–Què el pot treure de polleguera en una competició?
–Que estigui mal organitzada. Que paguis una inscripció i que després les coses no surtin bé a nivell organitzatiu, com que et perdis o que no et donin ni aigua. Perquè sent d’aquí Andorra ens hem de llevar d’hora, hem d’anar lluny, i arribar a una competició que no està ben organitzada em treu de polleguera.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un ciclista?
–Sacrifici, tenir les idees i no enganyar-se, és a dir, ser sincer amb ell mateix.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No. Almenys pel que fa a la federació de ciclisme, que és oportunista. Quan hi ha un esdeveniment agafen a un corredor en concret, però no li donen prou projecció ni fan una inversió en ell. Ara que hi han els Mundials, un ciclista pot aconseguir una medalla i ells ja han complert. Després quan passa l’esdeveniment no fan un seguiment.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Entenc poc de política, no sabria dir-ne cap ara.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que s’ho passi bé, això és el més important. Que si un dia deixa de gaudir en l’esport que fa que el deixi, però passant-ho bé les coses arribaran segur.
