De vocació i professió, mestre. De formació: diplomat en educació social, llicenciat en pedagogia i en educació primària i infantil. El caracteritza el polifacetisme: la insrtucció no és la seva única tasca. Llegir, novel·la negra, el cinema, de terror a poder ser; una tarda de tapes, debats i riures… Un marcat inconformisme amb les incomptables imparitats –encara avui dia!–, tal com explica el mateix Perea, van conduir-lo a endinsar-se en el món de l’associacionisme. Actualment, presideix Som com Som, associació que lluita al Principat pels drets i deures del col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI).
–Quina és la tasca de Som com Som?
–La principal labor de l’associació és la plena normalització del col·lectiu LGTBI dins del Principat d’Andorra. D’aquest vessant se’n desprenen molts d’altres. Però aconseguir la plena igualtat real, és el primordial.
–L’objectiu, doncs, és…
–Treballar per anar a la una en l’actuació per aconseguir l’objectiu general. Des de les propostes a nivell sanitari i social fins a les associacions, per d’arribar a la plena normalització a través de les accions: personificar-nos en actes de joventut, reunir-nos amb el SAAS per impulsar protocols adients, participar amb el ministeri i fomentar conselleries d’igualtat… I un llarg etcètera per arribar a aquesta plena normalització.
–Estan molt implicats en tots els nivells de l’àmbit social, quina és la seva importància i influència dins la societat?
–No puc quantificar-ho. Som molt vinculants i, realment, hi ha hagut molt compromís polític per acceptar les visions de Som com Som i la seva estratègia per assolir la normalització. Hi ha altres punts on encara cal insistir per al ple recolzament. Potser la manca de recursos humans per la nostra banda fa que no tinguem un pes tan important com altres associacions que mouen molta més gent.
–Quins són aquests punts on cal insistir per tenir aquest pes?
–Crec que on hem d’insistir molt és en la lluita per a fomentar una bona pedagogia dins de la societat. No volem que se’ns identifiqui per reivindicar l’homosexualitat al carrer. No som un lobby tancat, volem que la societat ens vegi com un col·lectiu de persones que realment inclòs a la societat i hem de fomentar el missatge pedagògic en favor de la plena normalització del col·lectiu i dels interessos dels LGTBI.
–A Andorra, on s’ha d’insistir per assolir a la fi aquesta normalització?
–Cal avançar en combatre conflictes per ideologia politicosocial. Agafar el brau per les banyes i parlar obertament, sense pors, sobre els debats que sorgeixen. Un exemple: què és o deixa de ser matrimoni. Cal marcar línies verdes i vermelles per continuar avançant i ser inclosos a la societat sense patir discriminacions.
–Anem per bon camí?
–Crec que anem bé. Si mirem pel retrovisor observem que s’ha avançat moltíssim. Encara no hem arribat a la meta l’associació –i jo, a nivell personal–, volem continuar picant pedra, explicar que som un col·lectiu vulnerable a l’exclusió social i que, com a tal, ens cal que la societat ens acabi d’integrar i acabar de combatre petits conflictes. A Andorra, malauradament, cal constantment recordar que som al segle XXI.
–Com podríem, els mateixos mitjans, contribuir en aquests objectius?
–Sou una eina primordial per transmetre el missatge pedagògic de les associacions. Quan es parla de temes apolítics no hi hauria d’haver interessos ocults. Les associacions constatem sovint com els mitjans ens obvien o no acaben de transmetre el missatge d’igualtat. Feu bona feina però s’ha d’acabar de polir.
–Un desig en comú dels membres de Som com Som.
–Que s’acabi la discriminació. No parlo únicament d’insults. Parlo d’assetjament, categoritzacions basats simplement en l’orientació sexual. Ja n’hi ha per raons econòmiques, no calen també categoritzacions, encara, per motiu d’orientació sexual.
–Un llibre?
–El hombre de arena, de Lars Kepler.
–Una pel·lícula?
–Inside Out, pel missatge que transmet.
