Va néixer a Tarragona l’any 1971. Entre els anys 1990 i 1997 va estudiar història i es va especialitzar en arxivística. En aquest camp, el de l’Arxivística, va treballar com a tècnic a l’Arxiu Històric Comarcal de l’Alt Camp entre el 1998 i el 2001; entre el 2001 i el 2005 com a responsable de l’Arxiu Central dels Jutjats Penals de Barcelona; i com a coordinador de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, entre el 2005 i el 2009. Actualment ocupa la direcció de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, institució que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva vinculació amb la comarca de l’Alt Urgell és professional però també personal atès que poc després de la seva arribada a la Seu ,l’any 2009, va conèixer a la que ara és la seva dona, una olianenca arrelada al Principat d’Andorra des de fa més de 20 anys.
–Quina és la seva afició preferida?
–La lectura. Sóc un lector compulsiu de qualsevol àmbit temàtic, però especialment m’interessa la lectura especialitzada dins del camp de l’astronomia i de l’enginyeria naval del segle XVIII.
–Què li agrada més d’Andorra?
–La seva ubicació, meravellosa, entre muntanyes, el seu dinamisme social, cultural i econòmic així com la immediatesa d’una gran capital amb tots els seus serveis.
–I el què menys?
–Un model de creixement urbanístic desmesurat que pot posar en perill l’atractiu del país basat en un equilibri entre natura i serveis.
–Quin és el seu racó preferit del Principat?
–La Vall d’Incles i alguns dels seus llacs. Són llocs on puc viure la sensació de sentir-me sol al món al bell mig de la Natura.
–Acostuma a reciclar?
–Des de fa molts anys i de forma molt escrupolosa.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Sí. És un dels millors sistemes de què disposem per redistribuir la riquesa i una forma viable de mantenir els serveis públics i l’estat del benestar.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–En diferents ocasions, especialment a França. Per la meva professió, arxiver, aquest país és un referent. Les Archives Nationales de France a les seves seus de París o Fointanebleau serien unes destinacions ideals.
–Li satisfà el model sanitari?
–Considero que és un model àgil i avançat que cal mantenir com a objectiu estratègic.
–Comprar a Andorra és barat?
–En general sí, depenent dels àmbits sectorials. Malgrat tot i amb independència del preu, l’oferta i diversitat dels productes que es venen a Andorra converteixen a aquest país en un punt obligat de compra. D’altra banda, la pujada de l’IVA a Espanya realment ha fet més atractius els preus dels productes andorrans.
–L’ interessa la política?
–Sí, segueixo de molt a prop els esdeveniments d’Andorra, França i, especialment, d’Espanya i Catalunya.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No. El considero una eina útil des del punt de vista professional així com una gran plataforma cultural -premsa online, llibres electrònics- però estableixo els límits. No sóc un usuari en absolut assidu de les xarxes socials.
–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Veig poc la televisió. Tot i així, segueixo especialment els documentals de la cadena ARTE així com alguns programes educatius de TV5.
–Té por a la mort?
– No a la mort sobtada però sí a la consciència de la seva proximitat. El que més temo és penedir-me de no haver gaudit prou de la vida.
–Creu que després hi ha alguna cosa?
–Sí. N’estic convençut des de les meves conviccions religioses però també des de la creença en probables nivells de consciència ulteriors.
–Practica algun esport?
–No gaire, però quan ho faig practico la natació.
–Intenta estalviar?
–Sí, sempre i des que era molt petit. És un hàbit que em van inculcar els meus pares i que trobo que és molt necessari. Estalvio d’una forma passiva en el sentit de no gastar més del necessari i de forma activa destinant una part mensual del meu sou a aquest concepte.
