Fa ja uns anys que Andorra manté un idil·li amb la Federació Internacional d’Esquí (FIS) però vol un pas més per consolidar la relació. La intenció és aconseguir consolidar Grandvalira en el calendari de la Copa del Món d’esquí alpí com a seu fixa i de fet, la demanda ja està feta. La Federació Andorrana d’Esquí (FAE) espera obtenir una resposta la setmana vinent, en el congrés FIS que hi ha previst a partir del dimecres a Varna (Búlgària).
Així mateix ho va assegurar Albert Coma. Tres representants de la FIS són al Principat per inspeccionar la pista Àliga, que el 27 i 28 de febrer de l’any que ve acollirà dues proves de Copa del Món femenina de velocitat –un supergegant el primer dia i una combinada alpina l’endemà, amb l’eslàlom en la pista Àliga antiga– i entre pausa i pausa, el president de la FAE va admetre les dificultats per rebre un sí, però no ho va descartar: «Ser al calendari cada any és complicat perquè hi ha molts països que demanden, però ara ja tenim els mitjans necessaris [una pista tècnica i una de velocitat]. Crec que hauríem de tancar un acord per tenir un esdeveniment cada dos o tres anys».
UNA QÜESTIÓ D’ESTAT
Aquest tema és fins i tot una qüestió d’estat. La FAE ha mantingut diverses converses amb el president de la FIS, Gian-Franco Kasper i ha rebut un cop de mà del Govern, que també ha col·laborat amb cartes dirigides al màxim ens internacional per demanar un compromís per escrit.
Per a Conrad Blanch, director general de Grandvalira-Ensisa, tenir la presència assegurada en el calendari del gran circ blanc «ha de ser un nou repte» en el qual s’ha d’aprofitar l’experiència de Soldeu 2012. «Les proves de velocitat suposen un nivell d’exigència superior. També va dir la seva el director de les proves de Copa del Món femenines de la FIS, Markus Mayr, conscient de la falta de dates i l’excés de demandes: «Andorra pot ser una seu fixa i la organització de la Copa del Món 2012 és la prova. Va tenir un èxit total, salvant una situació complicada de vent. Amb tot, és difícil ser cada any al calendari perquè gairebé no queden caps de setmana lliures en els propers anys».
La opinió de Mayr és de taules. Una floreta seguit d’un però. La resposta, la setmana vinent a Varna però hi ha una última sentència pronunciada pel director de la Copa del Món femenina: «Completar un cap de setmana exitós és el millor aval per rebre més esdeveniments».
I en l’horitzó hi ha el 2016 i una nova oportunitat per deixar patent que en velocitat, igual que en tècnica a Soldeu 2012, hi ha capacitat suficient d’organització. En això han estat treballant Grandvalira, FAE i FIS durant dilluns i ahir. Una visita rutinària que la FIS acostuma a ser sempre amb totes les seus però que en aquest cas «és de gran importància», tal i com va detallar Mayr, «en tractar-se d’una pista nova. Hem de parlar sobretot de seguretat, però tot es veu realment bé», va apuntar.
La pista Àliga de velocitat fa dos anys que va començar a rodar-se com és habitual, amb curses FIS i de Copa d’Europa. «Ja tenim aquestes referències, però una Copa del Món és molt més», va alertar el director de la cursa andorrana, Jordi Pujol. «Hem mirat on s’hauran d’instal·lar les xarxes, les torres de televisió, de la distribució de l’espai d’arribada per als mitjans de comunicació, la grada per al públic…». Per a Blanch, la visita no deixava de ser rutinària i es centrava en aprofundir en tots els temes d’un pla ja marcat que està anant sobre rodes. «Les conclusions són bones i serveixen per afinar algunes coses que ja teníem clares». Sobretot, com apuntava Mayr, la seguretat.
A nivell competitiu, res a dir per part de la FIS, que una vegada més ha aplaudit el disseny de la pista. «Els ha encantat. Segueix la línia de l’Avet, amb molts canvis de pendent. Hi ha entre deu i dotze, que és el que els agrada, com també que en una mateixa arribada puguem fer dues disciplines diferents», va ressaltar Pujol.
Després de signar el contracte a Varna, Grandvalira espera rebre durant l’estiu una altra visita de la FIS per temes de seguretat i de la productora de televisió per veure la localització de les càmeres. I al setembre, a disparar neu i preparar-ho tot, amb sis mesos d’antel·lació.
