Ruth Novell treballa amb joves des de fa uns 13 anys. I des de fa nou, està al Servei de Joventut d’Andorra la Vella aprenent, gaudint i ajudant els joves en tot el que necessitin. Novell afirma que n’ha vist de tots colors, «i com diu la dita… ‘Juventud divino tesoro’».
–Afició preferida?
–Passejar per la muntanya amb els gossos i gaudir de la vida social amb els amics.
–Què li agrada d’Andorra?
–Estic meravellada del paisatge tant fantàstic que tenim. M’agrada asseure’m en qualsevol espai i mirar i remirar les muntanyes tan precioses!
–I el pitjor?
–Si hagués de dir alguna cosa negativa, el temps! Volem més sol.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Aixirivall, és casa meva de tota la vida i em conec racons màgics. A més, a mitja tarda s’hi fan uns cels increïbles plens de colors.
–Recicla?
–Una mica, no del tot, perquè visc en un pis molt petit i em dificulta l’espai! Però la intenció sempre hi és.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Estic d’acord sempre i quan repercuteixi en la societat andorrana.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sí, com a experiència de vida. He estat uns 8 anys fora d’Andorra però sempre tira tornar a casa…
–Li satisfà el model sanitari?
–Crec que hi ha gent que molts cops no pot avançar els diners per anar als especialistes, així que crec que no és un dret per tots per igual, hem de millorar. A més a més, recordem que no et cobreix al 100%.
–Comprar a Andorra és barat?
–Comprar marques és més barat. Viure a Andorra i comprar menjar, és molt car.
–L’ interessa la política?
–Crec que a tots ens hauria d’interessar. Tot es mou al voltant de la política, ens agradi o no. Ara estic bastant decebuda i indignada. Crec que la política s’ha de modernitzar i fer més partícip al ciutadà. Doncs aquest només te veu una vegada cada quatre anys… Massa poc. A més, també ens hauríem de modernitzar, els residents haurien de poder votar, ja que són part de la ciutadania i tenen tot el dret. El meu pare porta 38 anys al país i mai ha pogut dir la seva, potser és la manera de tenir el país controlat.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–La veritat es que porto un dia sense mòbil! Se m’ha espatllat, i al principi semblava que anava a embogir però desprès he dit… Quina tranquil·litat!
–Programa TV que més li agrada?
–Miro alguna pel·lícula, i alguna sèrie com ‘Modern Family’.
-Té por a la mort?
–No, potser has de perdre algú important a la vida per no tenir-li por. Des que va morir la meva mare, vaig deixar de tenir por a la mort, però si que em fa respecte. M’agrada molt la vida i m’agrada esprémer-la i gaudir-la en cada moment, i així ho faig!
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Abans era molt escèptica, ara vull creure que no se com ni on em trobaré amb la gent que he anat perdent, concretament amb la meva mare, per fer-li una forta abraçada i tots els petons que li dec!
–Practica esport, quin?
–Practico de tot, sóc una persona bastant inconstant, m’avorreix fer sempre el mateix. Així que depèn de l’època em dona per anar al gimnàs, muntanya, esquí… Durant molts anys vaig fer atletisme, i ara no vull horaris ni obligacions, ara faig el que em convé en cada moment.
–Intenta estalviar?
–Sempre s’intenta, però és gairebé impossible, ja que els sous no estan equiparats al nivell de vida. A més, la gent d’avui en dia ens agrada gaudir molt del temps lliure.
