La gran exigència imposada pel Comitè Olímpic Andorrà (COA) des de la selecció d’esportistes andorrans per als Jocs del 2013 han fet que per a Islàndia 2015 s’hagi de repescar gent sense marca mínima. Els barems s’han hagut d’ampliar, sense limitar-se única i exclusivament als resultats que, en la majoria dels esports, suposaven fer un podi en la darrera edició dels Jocs dels Petits Estats. Amb tot, segons els tècnics de cada un dels deu esports en els quals Andorra tindrà representació, aquest grup podria tornar amb un botí brutal.Entre 18 i 20. Impera el positivisme o la fe cega, és evident, però la realitat diu que, sobre el paper, no seran tantes però se superaran les deu.
Començant per l’atletisme són Marcos Sanza, Miquel Vílchez i Clàudia Guri els que tenen la mínima, que a Luxemburg haurien significat podi. En el cas del primer, a més, correrà en una segona prova –els 5.000– que vista la seva veterania i l’estat de forma no descarta repetir, malgrat que sense Bernadó li serà més difícil trobar una estratègia que el beneficii. A més d’aquests tres noms, hi ha el de Fanny Sebastián, que va fer la mínima, 12.2, però va ser anul·lada en haver-hi massa vent a favor.
La natació, que també ho basa pràcticament tot en el crono, compta amb la mínima de Pol Àrias en els 1.500 lliures, que el fan candidat a les medalles; Ramírez, però, també s’haurà de tenir en compte en els 100 esquena, prova en la qual va fer la mínima amb una marca d’1min 3s, no validada en ser en piscina curta.
El golf és un dels esports amb més incògnites. Bàsicament perquè és una de les novetats i per tant els jugadors no es coneixen. Falten precedents, però sí que es pot dir que els quatre andorrans tenen un hàndicap tan baix que els fa temibles. A tot això s’ha d’afegir que Kevin Esteve i Ramon Armengol s’han tret la llicència pro. Per contra, tots ells són massa joves –25 anys o menys– i l’experiència sempre és un grau d’enorme pes en aquest tipus de competicions. Dues medalles seria un gran botí tot i que per al president, Xavier Espot, tots poden guanyar-la.
No s’espera res en tennis taula, tot i que Patrick Rodríguez té la mínima exigida pel COA (classificar-se per a l’Espanyol) que tampoc és una referència. De fet, l’objectiu d’ell i de Ferran Díaz és el de guanyar un partit.
En judo Sallés és la defensora del títol en -63 i campiona de Segona a França. També Ivan Llanos –tercer al Català absolut de -60 kg– o Ivan Garccia –tercer a la Copa de França– tenen resultats prometedors; amb tot, el tècnic Toni Besolí és clar: «Veig a tots capaços de guanyar».
En gimnàstica, la gran promesa tricolor Chloe Baltenneck té com a referència un quart lloc als Jocs de Luxemburg com també un tercer lloc en el Campionat de França no ferat; hi hauran resultats per cada aparell a més d’un general, així que aquests són arguments suficients per fer un podi. Barrugués és un clàssic als Jocs dels Petits Estats, n’ha guanyat unes quantes medalles fins arribar a l’edició del 2015, en la qual l’avala per guanyar un metall un 83è lloc en una prova de Copa del Món. En tennis, el resident Laurent Recouderc, que té punts ATP, ha de ser un enorme motiu per fer podi en individuals i dobles masculins. En vòlei platja Andorra és una assidua al podi. Amb Geni i Folguera ja va ser bronze al 2013 i per últim, en bàsquet, hi ha opció de lluita pel tercer lloc amb Luxemburg.
El president del COA, Jaume Martí, n’espera entre 10 i 12, lluny de les 18 que esperen els presidents i/o tècnics. Però sempre hi ha el factor sorpresa que acabarà decidint si el balanç és insuficient o satisfactori.
