En un context immillorable per a dur a terme activitat física i on l’educació i les administracions públiques esmercen esforços considerables en imbuir el global de la societat a dur un estil de vida saludable, sembla que la repercussió és insuficient. Quan, a més, és té la percepció que els coneixements sobre l’alimentació i la importància que aquesta té sobre la nostra salut no poden anar a més –o no volem que vagi a més, pels mareig que ens ocasionen tants estudis–, el país apareix al top tres de la llista de països circumscrits geogràficament a Europa on el grau d’obesitat entre la seva població civil és més alta.
Si el fet que aparegui entre els estats amb major sobrepès ja es prou preocupant, la qüestió es veu exacerbada quan s’encapçala la llista. I aquesta posició, la primera, està ocupada per Andorra. Tot i els ja esmentats espais naturals per al desenvolupament d’esports de tota mena i gustos, tot i l’alimentació controlada dels infants a les escoles.
Que les noves tecnologies i el canvi de paradigma pel que fa als entreteniments dels petits han tingut una important influència en l’increment de població amb sobrepès no és cap sorpresa. Del ‘1,2,3 pica paret!’, el fet i amagar i el tocar i parar, a més dels jocs de pilota inventats i, perquè no dir-ho, les corregudes després de fer alguna entremaliadura, els infants crescuts, sobretot, del darrer lustre ençà, s’han passat a l’Angry Birds, joc de què disposen a la seva tauleta, que és personal malgrat compten únicament amb vuit anys. I als incomptables jocs amb què compten a la PSP, a la PS4 i a mil i un altres aparells batejats sota el nom de sigles pràcticament impronunciables.
No és una novetat la necessitat de fer canviar aquests hàbits. I tampoc no ho és que aquests costums no han de canviar únicament entre els més petits sinó també entre els adults. Per als nens, el sistema educatiu s’encarrega d’incentivar els nens a fer esport i mantenir-se actiu. Per a la família en general i des fa ja més d’un any, el Govern té en mans l’oferiment d’assessorament familiar sobre hàbits alimentaris i d’activitat física saludables no únicament ples petits sinó per a les famílies al complet. I per als qui no tenen fills, les corporacions comunals faciliten l’accés a l’entrada als seus centres esportius amb preus mòdics –com a mínim, menys elevats que els dels centresprivats. Si no, les muntanyes del país són el paratge ideal per a la pràctica de desenes d’esports. I amb l’avantatge de ser a l’aire lliure.
