La cooperativa Raiffeisen.ad, juntament amb un grup de clients de Banca Privada d’Andorra (BPA), estudia emprendre noves accions legals contra les autoritats andorranes com a resposta a l’acord recentment assolit entre les entitats del Principat i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). L’agrupació d’afectats considera que el bescanvi dels deutes que les organitzacions comunals tenen amb BPA pels deutes que aquesta darrera té amb les altres quatre entitats s’ha desenvolupat per una via que, a més de ser de legitimitat dubtosa, resulta «discriminatòria» amb els altres creditors del banc.
Els representants legals d’un grup de clients de BPA estudien portar davant de la justícia «les demandes pertinents» pel que consideren un nou incompliment de «l’article 16» de la Llei de resolució d’entitats bancàries, a les que, «en el degut moment de presentar-les», s’adherirà la cooperativa Raiffeisen.ad, tal com va anunciar ahir el seu portaveu, Eusebi Nomen. Les accions derivarien del que l’associació considera un procedir que transgredeix la llei en entregar directament als bancs uns «actius» als que haurien hagut de poder optar tots els creditors de BPA.
Necessitat de concurrència/ «El procés de bescanvi entre les quatre entitats bancàries i l’AREB s’hauria d’haver fet mitjançant un procediment de concurrència» pública. Tal com va exposar Nomen en una compareixença davant dels mitjans de comunicació, la venda dels deutes que els comuns tenen amb Banca Privada hauria d’haver estat sotmesa a concurs pel qual qualsevol «client amb preferents i saldo a BPA», per exemple, hagués pogut accedir a l’adquisició dels crèdits que l’entitat va atorgar a les diferents administracions parroquials.
«En circumstàncies normals» aquest intercanvi no hauria tingut importància. Ara, no obstant, usuaris de l’entitat veuen en aquesta actuació una clara inclinació per afavorir els bancs, en detriment dels altres actors implicats i de forma que aquests es veuen en una situació de «discriminació». Així, el sistema que l’AREB hauria d’haver seguit, segons va explicar el portaveu de la iniciativa, s’endegava amb l’anunci, a través d’un edicte publicat al Butlletí Oficial, de la determinació de posar a la venda els crèdits dels comuns a canvi d’eixugar algun altre dels forats de l’entitat intervinguda.
L’exconseller general va recordar les paraules del Govern sobre la fortalesa de la plaça financera andorrana per tot seguit apuntar que la popularment coneguda com a llei BPA únicament contemplava aquest intercanvi sense concurrència en cas que fos ineludible per salvaguardar el sistema financer estatal.
Millors ofertes/ No haver obert el canal de la concurrència no és únicament un «incompliment de la llei» de resolució d’entitats contra la que la cooperativa crida els afectats a unir-se i actuar sinó que, a més, no respon a «l’obligació» del Govern de buscar el millor postor per a una organització a la que se li ha de tenir en compte l’agreujant d’estar intervinguda.
La percepció «d’afavoriment vers els bancs» i menysteniment cap els restants creditors es veu agreujada, així, pel fet que l’AREB no escoltés millors ofertes per una entitat amb greus dificultats. En aquest sentit, Nomen va assegurar que l’obertura a altres actors a accedir als crèdits dels comuns amb BPA hauria pogut resultar en guanys més importants que desfer-se del deute que BPA té amb els altres bancs a causa dels diners prestats per tal de poder respondre del corralito desencadenat de la intervenció, ara fa més d’un any. De fet, «nosaltres mateixos, Raiffeisen.ad, com a preferentistes, estàvem disposats a oferir una prima que hauria superat la dels bancs».
Els bancs tenen ara la garantia que recuperaran els diners que han anat concedint a BPA, mentre que, segons va apuntar Eusebi Nomen, «si els altres creditors han de ser objecte de quites, ells també». Aquesta discriminació derivada d’incomplir l’obligació d’obrir un procediment de concurrència es troba ara en mans dels respresentants legals per tal d’actuar legalment.
El portaveu de la cooperativa va «estendre la mà» novament al Govern» tot i «no entendre perquè no ha acceptat fins ara la possibilitat de cercar plegats una «solució» ara que «encara hi som a temps».
