«Fotografiar és posar un una mateixa línia de mira el cap, l’ull i el cor». Així entenia i practicava el seu ofici el prestigiós fotògraf Henri Cartier-Bresson (1908-2004). Durant la seva trajectòria professional va recórrer mig món, immortalitzant molts dels esdeveniments polítics i socials més rellevants del segle XX, convertint-se en una de les figures mítiques de la fotografia d’aquesta època. Acompanyat sempre de la seva càmera Leica, era capaç de captar sempre «el moment decisiu», un instant que només un segon abans o un segon més tard ja no seria el mateix. I ho feia amb un gran domini de la geometria i la composició, perfectament enquadrat i amb un joc de llum i ombres magnífic.
HCB, com se l’anomena, va ser un dels pioners del fotoperiodisme i confundador de l’agència Magnum Photos, una cooperativa que defensava que els fotògrafs eren els propietaris de les seves pròpies obres. El Museu del Tabac recull des d’ahir una mostra de 53 fotografies seves que conviden els visitants de l’exposició a fer un recorregut pels viatges que va realitzar el fotògraf. L’Aliança Andorranofrancesa, la representació del copríncep Francès i la Fundació Julià Reig han fet possible l’organització de l’exposició que porta per títol L’imaginaire d’après nature – nom també d’un llibre del mateix artista– i que presenta instantànies de l’Agència Magnum per primera vegada al Principat.
El recorregut per les seves fotografies és cronològic i temàtic, marcat per molts moments subrealistes, i reflecteix el fort compromís polític i social, afí al Partit Comunista i gran defensor dels drets humans, que l’autor va tenir sempre. Va ser per això que va ser anomenat per la premsa del moment com «l’ull del segle», perquè tal i com va explicar ahir el president de l’Aliança Andorranofrancesa, Xavier Espot, Cartier-Bresson «no va deixar mai d’explorar amb lucidesa els moviments socials, polítics i artístics».
Cartier-Bresson va adquirir renom internacional gràcies a les seves fotografies en blanc i negre que han deixat un llegat d’instants que són el testimoni de la condició humana i del temps que passa. Va perpetuar la Història, amb majúscula, amb instants de la vida quotidiana de persones anònimes de diverses ciutats i països del món en moments tan rellevants com la Guerra Civil Espanyola, l’alliberació de París o el funeral de Gandhi. També va viatjar a Mèxic, Estats Units, Itàlia i la Índia, entre d’altres països. Un any més tard de la mort d’Stalin també va visitar la Unió Soviètica, sent el primer reporter occidental d’obtenir un visitat per la URSS.
El fotògraf també va dedicar part de la seva obra al retrat tant de personatges famosos com de persones anònimes. A títol d’exemple va il·lustrar la cara del pintor Matisse, el filòsof Jean-Paul Sartre i el matrimoni de científics Irène i Frédéric Joliot-Curie. La comissària de l’exposició i representant de Magnum Photos, Emmanuelle Hascoet, expressava que un dels punts que caracteritzava els retrats de Cartier-Bresson és que per ell «totes les persones estan al mateix nivell. No diferenciava entre famosos o persones anònimes». Així mateix, també descrivia algunes de les obres de l’exposició posant en relleu que el fotògraf donava més importància al que succeïa en cada instants al voltant del subjecte protagonista, abans que al propi subjecte.
L’exposició també mostra aquesta faceta de l’artista que, després de treballar per les agències internacionals més importants i cansat de treballar per encàrrecs marcats per la seva cooperativa, va decidir allunyar-se d’aquest món i dedicar-se novament als paisatges i els retrats retornant als seus orígens artístics amb la pintura i el dibuix.
L’exposició es podrà visitar de dimarts a divendres de 9 a 19 hores, dissabte de 10 a 20 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores fins el 17 d’abril. L’entrada és gratuïta.
