A la quarta jornada, per fi, arribava la primera victòria del BC MoraBanc Andorra. Va fer-ho davant un Herbalife Gran Canària que es presentava amb l’etiqueta d’haver-ho guanyat tot en el que va de curs. Però aquest cop les tendències van ser diferents i el triomf no es va escapar en un matx que de nou, es va decidir a l’última pilota. El conjunt de Joan Peñarroya, que al tercer quart semblava que no patiria per vèncer, al final va fer-ho, en un Poliesportiu d’Andorra que va poder tornar a vibrar amb un triomf dels seus, com tantes vegades va succeir la temporada passada (78-76).
Els jugadors del MoraBanc van imprimir velocitat en l’arrencada, un tipus de joc al qual els canaris s’hi van enganxar. També van mostrar similituds a l’hora de llançar de tres, i d’encertar des de la distància. El primer en aconseguir-ho era Walker i després el va seguir Blazic. Les dues primeres cistelles locals eren triples. El primer quart va ser un intercanvi de punts, amb diferències mínimes per ambdues bandes. Oliver sortia a pista a l’equador del període, i va demostrar que es troba en una segona joventut. Ha començat la temporada de manera espectacular i a Andorra també va donar una classe de bàsquet, tant a l’hora de fer moure als seus companys com de veure cistella. S’estrenava amb un triple. Però si el base català estava bé, qui estava incommensurable era Blazic. A l’eslovè no el frenava ningú. Les seves entrades a cistella eren imparables pels rivals, i a cames ningú l’aturava, amb un coast to coast inclòs. Karnowski, que estava superant a Balvin, anotava a cinc segons pel final i en aquest temps Oliver, sobre la botzina, aconseguia un triple a la desesperada per tancar el quart 22-20.
Oliver i Eriksson capgiraven el marcador ràpidament, però la reacció del MoraBanc va ser fulgurant. L’Herbalife es va quedar plantat en els 27 punts i el parcial va ser d’11-0 mitjançant Karnowski, Fernández i Stevic. Pasecniks el trencava després que el seu equip es passés molt temps sense anotar. Blazic continuava amb el seu espactacle particular i les entrades a cistelles se les feia ell sol. Amb aquesta línia ascendent per part local s’arribava al descans 41-33.
La dinàmica va continuar, amb Blazic i Walker encertant des de la llarga distància. Un 2+1 del nord-americà posava una màxima diferència de +16 (53-37). Semblava que el partit es trencava, però no va ser així, perquè al davant hi havia un rival de molta qualitat, que de mica en mica es va anar acostant. Era un partit intens i maco de veure, amb Walker i McKissic completant alley-oops. Des de la línia de tirs lliures es van completar els punts del darrer tram, per acabar el període 61-50.
Últim quart frenètic / Els últims 10 minuts van ser d’infart. Fischer i Rabaseda, que fins llavors havien estat en pista de manera testimonial, van agafar el testimoni a base de punts, amb el de Ripoll penjant-se del cèrcol per materialitzar una recuperació. La diferència era ja només de cinc punts i Shurna permetia respirar amb un triple. Una altra de les peces bàsiques per entendre la victòria és l’aportació d’Stevic, tant en l’encert en el tir, com en el rebot i la defensa. Era un partit per treure el caràcter, i els dos conjunts el van treure, perquè el moment s’ho valia. La pressió del Gran Canària, que ho havia de posar tot per tractar de guanyar, era molt alta. I li va servir després del triple d’Albicy, perquè van anar retallant distàncies fins a posar-se a la mínima diferència (77-76). Stevic només podia encistellar un tir lliure, fallant per primer cop aquesta temporada des de la posició.
Eriksson agafava la responsabilitat per provar d’empatar però errava, i en el rebot Blazic rebia una personal que li permetia sentenciar l’enfrontament. Anava als tirs lliures i fallava els dos. Quedaven tres segons pel final i els canaris van córrer per tenir la darrera oportunitat, que va ser des de quasi el mig de la pista de Seeley, que no entrava, per confirmar la primera victòria de la campanya del MoraBanc. Un triomf molt treballat i la millora en el rebot ho va permetre. Aquest cop els andorrans no van estar per sota respecte al rival, sinó que va atrapar els mateixos (40).
Peñarroya: «No hem d’arribar a patir com ho hem fet»
El tècnic estava satisfet per la victòria i perquè «tres quartes parts del partit hem estat l’equip que volem. Davant un enorme rival els tres primers quarts hem tingut la capacitat de controlar el ritme que més ens interessava i jugar un bon bàsquet tant ofensiu com defensiu», però es va acabar sofrint i «al final és evident que la situació a nivell de victòries en la que ens trobàvem ens perjudica, ens genera desconfiança i el nostre final de partit és de típic equip que necessita sí o sí la victòria». És un matx «en el qual no hem d’arribar a patir com ho hem fet» i per com s’estava donant «no hauria d’haver estat un partit per acabar a cara o creu com ha estat, perquè ens mereixíem acabar-lo més relaxats però ha estat un altre partit com els anteriors que havíem perdut». Afirma que «hauríem d’haver jugat millor». Com a conjunt, «hem donat un pas endavant perquè hem jugat durant 30 minuts dominant a un rival com el Gran Canària».
