El Ministeri de Sanitat d’Espanya va anunciar a principis d’aquest mes que abans que acabi el 2018 tots els productes alimentaris disposaran d’un nou etiquetatge per reconèixer de manera senzilla i ràpida el valor nutricional dels productes processats disponibles al supermercat. Una mena de semàfor en què la lletra A i el color verd suposen la millor qualitat i la lletra E i el color vermell la pitjor. El sistema, conegut com a NutriScore, es va posar en pràctica de manera voluntària pels fabricants francesos l’any passat i va obtenir uns resultats molt positius avalats per l’OMS. L’objectiu és facilitar la informació al consumidor, ja que normalment tots els detalls sobre els nutrients dels productes es troben a la part del darrere dels envasos amb una lletra minúscula i amb conceptes no entenedors per a tothom. La idea, a priori, sembla molt bona, però en els últims dies les principals marques industrials han criticat l’Executiu de Sánchez perquè no hi ha un únic factor, ni tant sols un consens científic, per determinar si un producte és perjudicial o no per la salut.
El pediatra endocrinòleg de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Manuel Carranza, està a favor de la mesura, sempre i quan s’apliqui de manera justa. «Igual que es va fer amb el tabac, s’hauria de fer amb molts aliments», suggereix mentre proposa: «Imaginem que a la caixa d’un pastís industrial posés: menjar això, mata». Pot semblar molt radical, però segons aquest expert en nutrició infantil, és «exactament el mateix» que les cigarretes. Així i tot, reconeix que el repte no és fàcil perquè «hi ha moltes grans indústries amb interessos al darrere» i la globalització no afavoreix els hàbits saludables. Preguntat per la fiabilitat d’aquest nou etiquetatge, el doctor ho té clar: «Si la llei no intervé en la indústria i en la salut, segur que no serà fiable». Hi ha productes alimentaris que tothom sap que són dolents, però així i tot se segueixen consumint de manera massiva. Per què? «Perquè no som conscients dels perjudicis reals que ens pot suposar menjar determinats aliments», alerta.
Malgrat està a favor de la iniciativa espanyola, Carranza començaria per modificar el sector de la comunicació. «La publicitat i la televisió fan molt mal. Veiem una cosa i ens la creiem», es lamenta. Una altra mesura que podria ser efectiva al seu parer seria prohibir que els productes menys sans s’exposessin de manera atractiva en els supermercats.
