Que el tan desgastat equilibri d’Andorra amb França i Espanya no existeix és una obvietat. No es tracta només que economicament es miri més cap a Madrid que a París. És una tendència que es troba en tots els àmbits: cultural, esportiu, musical, ensenyament. Fins i tot la tendència naturals dels andorrans és anar a Catalunya, com si França quedés molt més lluny.
No és estrany, doncs, que el Govern francès hagués rebut amb satisfacció la concessió del casino a un conglomerat amb participació francesa, o que determinats càrrecs de responsabilitat també anessin a parar a professionals gals, sobretot tenint en compte el pes del copríncep francès i la importància que aquesta figura té per a Andorra en els escenaris internacionals.
El cap de Govern, Toni Martí, va fer escala ahir a París en els seu viatge de retorn des de Noya York, on ha participat en l’assemblea general de les Nacions Unides amb els altres líders del planeta.
Tenir un diàleg fluid amb l’Elisi és essencial en un moment en què Andorra s’està jugant el futur amb l’acord d’associació amb Europa, i on la influència francesa és molt més important que l’espanyola.
I ho és en un moment en què París mira amb molta atenció el que passa a la seva frontera amb el contraban de tabac, un afer que Andorra no pot minimitzar, sinó que ha de seguir amb la dinàmica actual de combatre els grups organitzats.
Evitar la dispersió dels assumptes és la proposta que Martí ha exposat al primer ministre francès, Édouard Philippe, amb una fórmula d’acord transfronterer que uneixi els afers bilaterals com el tabac, tot en un sol document on quedin plasmats els temes pendent. És segur que no es revertirà la tendència, però almenys representarà un gest de voler potenciar el treball conjunt.