La Cambra de Comerç reclama que es modifiqui la tipificació del delicte fiscal en considerar que «no és correcte» que aquella persona que «defrauda per error hagi d’anar automàticament a la presó». En aquest sentit, es vol que es diferenciï entre qui defrauda «per error» i qui ho fa intencionadament i que les penes siguin esglaonades. Des del Govern es va deixar la porta oberta a estudiar la petició.
Armengol diu que «no és correcte» que t’enviïn a la presó si es comet frau per error o desconeixement
El president de l’ens, Miquel Armengol, va expressar la petició en el marc de la presentació de l’informe econòmic del 2017. En aquest sentit va recordar que la llei que regula aquest delicte, aprovada el 2017, preveu penes privatives de llibertat per a aquells contribuents que cometin una defraudació tributària que superi els 75.000 euros. Una figura que es va introduir seguint el «model descrit al codi penal espanyol» i que de des del seu punt de vista «malauradament cada cop esdevé menys garantista per al contribuent». Per evitar aquesta pèrdua de garanties, doncs, va demanar que es promoguin canvis en la tipificació del delicte fiscal. «Pensem en una tipificació que no es basi exclusivament en la xifra defraudada, sinó que es defineixin els comportaments sancionables i que la pena sigui esglaonada», va manifestar. L’objectiu també seria garantir drets fonamentals com «la presumpció d’innocència, el dret a la no auto incriminació o el dret a la prova i a conèixer en tot moment quina és la situació personal».
Distinció
La Cambra vol, doncs, menys contundència. Que es distingeixi entre «l’incompliment per error o desconeixement i el frau fiscal intencionat, que haurien de tenir penes diferenciades» per evitar que tots els comportaments acabin amb pena de presó. De la mateixa manera Armengol també va apuntar la possibilitat de modificar el topall dels 75.000 euros. Considera que «hauria de ser variable», però no va aclarir en quins termes ni en quines xifres i va remarcar que per dir si la quantitat és molt elevada o no «depèn de la quantitat que es defraudi».
Armengol va fer la petició en presència del cap de Govern, Toni Martí, que en declaracions posteriors a la premsa va indicar que «no hi ha res que no es pugui tornar a revisar», i va voler destacar tota la feina feta en aquest àmbit que ha contribuït a incrementar la «credibilitat d’Andorra» a nivell internacional. «És més forta que el 2011 perquè quan dones una paraula l’has de complir», va sentenciar.
El Govern deixa la porta oberta a estudiar canvis en la legislació que es va aprovar tot just l’any 2017
Per la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, es va expressar en termes similars. «Ens hem de mirar quina és la proposta que hagi pogut fer la Cambra de Comerç i evidentment serem sensibles en el sentit d’estudiar-la», va exposar, recordant els «esforços» fets «en poc temps» per disposar d’un marc fiscal. Amb tot es va mostrar «sensible» a acabar d’ajustar les coses «perquè siguin coherents a la nostra realitat» i, per tant, va indicar que «si hi ha algun aspecte que cal millorar evidentment que ho farem» sempre que per davant hi hagi la presència de mecanismes per evitar la temptació de fer frau. Des d’SDP, Víctor Naudi, va apuntar que el president de la Cambra potser estava «equivocat» perquè «la llei ja diferencia» en funció de les quantitats defraudades.
Dades
L’informe econòmic que es va presentar ahir mostra unes bones xifres de creixement dels diferents sectors econòmics durant el 2017 i preveu que el PIB del 2018 sigui «igual inferior» al de l’any passat, quan es va situar al 2,8%.
El discurs de Martí es va centrar a destacar les reformes introduïdes des del 2011 i que va assegurar que han contribuït a millorar la conjuntura econòmica. «Andorra va millor que fa vuit anys. La situació és més bona que la que vam trobar», va assegurar, afegint que el repte serà culminar les reformes pendents.
Armengol demana més dades sobre l’acord amb la UE
En l’informe econòmic presentat ahir, la Cambra de Comerç reclama poder disposar de més dades sobre «els beneficis» de l’acord d’associació i l’impacte positiu sobre l’economia, també es volen conèixer els estudis sobre el finançament que requerirà fer-se càrrec de més personal qualificat i les fonts de finançament propi que s’han previst per assegurar el cofinançament de tot el projecte comunitari en territori nacional. Tal com va expressar el president de l’ens, consideren que «cal ser prudents i no precipitar-nos», ja que «una economia tan petita com la nostra és molt vulnerable als xocs econòmics externs».
