Escaldes-Engordany
L’estudi de la CASS es va fer sense saber l’esperança de vida d’Andorra
L’informe sobre la situació de les pensions s’ha realitzat amb dades de França i Espanya
L’estudi actuarial que han dut a terme experts francesos sobre la situació i el futur del fons de reserva de jubilació del país s’ha realitzat sense tenir en compte l’esperança de vida dels residents, ja que, segons van informar des del Departament d’Estadística, Andorra no disposa de dades oficials sobre aquesta qüestió. El principal problema de la inviabilitat en la qual es troba actualment el sistema de pensions és que no s’ha adaptat al creixement de l’esperança de vida durant 40 anys –la CASS es va crear al 1968 i no es va tocar fins el 2008 i de manera insuficient–. Una adaptació, d’altra banda, complicada sense una dades oficials i fiables a les quals referir-se.
Segons es va explicar durant la presentació de l’estudi als consellers generals el passat dimecres, s’han fet servir les dades d’Espanya i França sobre l’esperança de vida per fer la radiografia de la situació del Principat. Una afirmació que el conseller socialdemòcrata, Pere López, ja va aprofitar per denunciar en aquell moment posant de manifest la necessitat de tenir dades estadístiques pròpies i fiables. Des d’Estadística, a més, van indicar que la informació dels països veïns únicament pot donar una estimació però en cap cas es poden agafar com a fiables, ja que «cada país té una situació diferent».
Una possible solució / La principal explicació que el departament dona és que l’alta rotació de gent que té el país dificulta aquest registre. Un moviment que s’explica, al mateix temps, per l’alt percentatge d’immigrants a Andorra. Molts dels residents del Principat tornen als seus països de procedència després de jubilar-se de manera que moren allà sense que aquí es registri. Com a solució, des d’Estadística van exposar que es treballa perquè aquests països facilitin l’informació dels qui havien estat residents. Un fet que consideren factible, ja que moltes d’aquestes persones cobren una pensió de l’Estat andorrà i, per tant, ja es coneixen certes dades. De moment però, encara es desconeix quan es podrà comptar amb aquesta informació.
Tornant a l’estudi actuarial és interessant recordar que els experts francesos van manifestar que un assalariat andorrà tarda només 9,6 anys, un cop s’ha jubilat, a recuperar l’equivalent al que ha cotitzat. És a dir, que poc després de complir els 74 anys comença a rebre diners dels cotitzants futurs. Fa nou anys, el 2008, aquesta dada era encara més alarmant situant en només 6,4 any el que es tardava en exhaurir la quantitat cotitzada. Les darreres modificacions han aconseguit allargar-ho fins a poc més de tres anys. Amb tot, la dada segueix sent preocupant ja que si ho comparem, per exemple, amb França la xifra es multiplica per dos. Així, un assalariat francès jubilat té 16 anys per davant abans de recuperar el que ha cotitzat.
Taxa de mortalitat / Estadística sí que té, d’altra banda, informació sobre la taxa de mortalitat del país. En aquest cas, el càlcul es fa dividint el nombre de defuncions per any per la població estimada. Tot i això, des del departament van posar en relleu que rebre més informació dels països on retornen els residents milloraria la fiabilitat dels càlculs.
La dada que només es coneix a l’exterior
Segons es va explicar durant la presentació de l’estudi als consellers generals el passat dimecres, s’han fet servir les dades d’Espanya i França sobre l’esperança de vida per fer la radiografia de la situació del Principat. Una afirmació que el conseller socialdemòcrata, Pere López, ja va aprofitar per denunciar en aquell moment posant de manifest la necessitat de tenir dades estadístiques pròpies i fiables. Des d’Estadística, a més, van indicar que la informació dels països veïns únicament pot donar una estimació però en cap cas es poden agafar com a fiables, ja que «cada país té una situació diferent».
Una possible solució / La principal explicació que el departament dona és que l’alta rotació de gent que té el país dificulta aquest registre. Un moviment que s’explica, al mateix temps, per l’alt percentatge d’immigrants a Andorra. Molts dels residents del Principat tornen als seus països de procedència després de jubilar-se de manera que moren allà sense que aquí es registri. Com a solució, des d’Estadística van exposar que es treballa perquè aquests països facilitin l’informació dels qui havien estat residents. Un fet que consideren factible, ja que moltes d’aquestes persones cobren una pensió de l’Estat andorrà i, per tant, ja es coneixen certes dades. De moment però, encara es desconeix quan es podrà comptar amb aquesta informació.
Tornant a l’estudi actuarial és interessant recordar que els experts francesos van manifestar que un assalariat andorrà tarda només 9,6 anys, un cop s’ha jubilat, a recuperar l’equivalent al que ha cotitzat. És a dir, que poc després de complir els 74 anys comença a rebre diners dels cotitzants futurs. Fa nou anys, el 2008, aquesta dada era encara més alarmant situant en només 6,4 any el que es tardava en exhaurir la quantitat cotitzada. Les darreres modificacions han aconseguit allargar-ho fins a poc més de tres anys. Amb tot, la dada segueix sent preocupant ja que si ho comparem, per exemple, amb França la xifra es multiplica per dos. Així, un assalariat francès jubilat té 16 anys per davant abans de recuperar el que ha cotitzat.
Taxa de mortalitat / Estadística sí que té, d’altra banda, informació sobre la taxa de mortalitat del país. En aquest cas, el càlcul es fa dividint el nombre de defuncions per any per la població estimada. Tot i això, des del departament van posar en relleu que rebre més informació dels països on retornen els residents milloraria la fiabilitat dels càlculs.
La dada que només es coneix a l’exterior
Provi’n d’escriure ‘esperança de vida a Andorra’ al buscador del Google. Trobaran centenars de resultats. Per una cerca més àmplia, provi’n de buscar-ho en castellà o en anglès. Els resultats es multipliquen immediatament. Un fet curiós tenint en compte que el Principat no compta amb dades oficials sobre aquesta qüestió. En canvi, Internet ens remet a diverses pàgines web, informes i notícies posteriors dels mitjans de comunicació que es fan ressò de la longevitat «extraordinària» d’Andorra.
A tall d’exemple, les darreres dades de l’Oficina del Cens dels Estats Units (Census Bureau) situava l’esperança de vida dels residents el 2015 en 83 anys. La xifra es preveu que es mantengui sense canvis d’ara fins el 2025. La mateixa font situava Andorra com el país amb major esperança de vida del món (82,51 anys de mitjana) en un estudi del 2009. Els càlculs de l’organització nord-americana es fan tenint en compte un grup de persones nascudes el mateix any sempre que la mortalitat per cada edat es mantingui contant en el futur.
També l’Organització Mundial de Salut (OMS) situava el Principat en primera posició en un informe del 2015. Així se’n feien ressò mitjans com La Vanguardia o La Gaceta.
Els motius de la longevitat «extraordinària» que se’ns atorga des de l’exterior és, a parer dels mitjans de comunicació que en parlen, la seguretat i el benestar. En algunes ocasions també posen de manifest que els residents passen molt temps fent activitats a l’aire lliure com ara l’esquí o les excursions a muntanya, la qual s’entén que ajuda a baixar el nivell d’estrès. Així mateix, es posa d’exemple també la baixa taxa de desocupació del país i la bona alimentació.