MADRID
Els Pujol van ocultar a Panamà els diners que tenien a Andorra
L’objectiu hauria estat evitar filtracions del seu nom a la premsa
Els germans Pujol van ocultar el 2011 diners de procedència desconeguda que tenien a Banca Privada d’Andorra (BPA) utilitzant varies fundacions radicades a Panamà perquè, segons li van dir a l’entitat bancària, volien evitar que hi hagués «filtracions» a la premsa de les seves dades, segons publicava ahir l’agència Efe.
Així ho va declarar C. L., directora general adjunta de Negoci de BPA fins el 2015, davant el jutge del cas Pujol, José de la Mata, el juliol de l’any passat, a qui també va explicar l’operativa que van utilitzar varis dels fills de l’expresident català per ocultar la titularitat dels seus comptes a Andorra.
A l’àudio de la compareixença com a testimoni a la qual ha tingut accés Efe, C. L. relata al magistrat que el 2011 o el 2012 la gestora dels fons de Jordi Pujol Ferrusola a BPA li va explicar que tenia uns clients que estaven «preocupats per si pogués existir alguna filtració del seu nom a la premsa». Es tractava dels germans Jordi, Josep, Pere, Marta i Mireia Pujol Ferrusola, que van obrir comptes a BPA el 2010 després de portar allà els seus diners (d’origen suposadament corrupte) des d’Andbank perquè, segons va declarar el president d’aquesta entitat, no van accedir a destruir la seva informació bancària.
Segons la testimoni, la gestora li va transmetre que ell «tenia por que es filtrés el seu nom a la premsa com a client de l’entitat» després del que havia passat amb Hervé Falciani, l’informàtic de HSBC que va sostreure informació de milers de clients de l’entitat Suïssa. En aquest moment, se li va plantejar a Jordi Pujol Ferrusola la opció –tal com ja havia aplicat BPA a altres clients que tenien «la mateixa por»– de crear una fundació a Panamà que els servís per ocultar el seu nom, de manera que cap treballador del banc tingués accés a les seves dades. «A ell li va semblar bé –prosseguia C. L.– i ens va dir que se sentia més còmode tenint un compte a nom d’una fundació enlloc de a nom personal, com la tenia amb anterioritat a l’entitat».
D’aquesta manera, BPA va crear una fundació a Panamà «d’interès privat» controlada per una societat del banc de Belice, i en aquesta fundació es van traspassar tots els diners de Jordi Pujol fill d’Andorra. Després, manifesta la testimoni, la gestora li va comentar que altres membres de la família Pujol també volien usar aquest entremat per amagar el seu nom i es van construir sendes fundacionals al país centroamericà per als germans Josep, Pere, Marta i Mireia. Aquesta manera d’ocultar la titularitat dels comptes bancaris va ser utilitzat per BPA per a «més de cent clients», segons C. L.
La família Pujol al·lega que aquests fons provenien de l’herència del seu avi Florenci, però la Fiscalia creu que en ealitat es tracta de diners d’origen corrupte de l’època en què Jordi Pujol presidia la Generalitat de Catalunya. Els diners van sortir a la llum el 2014, el mateix any que els Pujol van regularitzar a través del Banco Madrid, filial de BPA, tres milions d’euros dels comptes que tenien a Andorra.
Així ho va declarar C. L., directora general adjunta de Negoci de BPA fins el 2015, davant el jutge del cas Pujol, José de la Mata, el juliol de l’any passat, a qui també va explicar l’operativa que van utilitzar varis dels fills de l’expresident català per ocultar la titularitat dels seus comptes a Andorra.
A l’àudio de la compareixença com a testimoni a la qual ha tingut accés Efe, C. L. relata al magistrat que el 2011 o el 2012 la gestora dels fons de Jordi Pujol Ferrusola a BPA li va explicar que tenia uns clients que estaven «preocupats per si pogués existir alguna filtració del seu nom a la premsa». Es tractava dels germans Jordi, Josep, Pere, Marta i Mireia Pujol Ferrusola, que van obrir comptes a BPA el 2010 després de portar allà els seus diners (d’origen suposadament corrupte) des d’Andbank perquè, segons va declarar el president d’aquesta entitat, no van accedir a destruir la seva informació bancària.
Segons la testimoni, la gestora li va transmetre que ell «tenia por que es filtrés el seu nom a la premsa com a client de l’entitat» després del que havia passat amb Hervé Falciani, l’informàtic de HSBC que va sostreure informació de milers de clients de l’entitat Suïssa. En aquest moment, se li va plantejar a Jordi Pujol Ferrusola la opció –tal com ja havia aplicat BPA a altres clients que tenien «la mateixa por»– de crear una fundació a Panamà que els servís per ocultar el seu nom, de manera que cap treballador del banc tingués accés a les seves dades. «A ell li va semblar bé –prosseguia C. L.– i ens va dir que se sentia més còmode tenint un compte a nom d’una fundació enlloc de a nom personal, com la tenia amb anterioritat a l’entitat».
D’aquesta manera, BPA va crear una fundació a Panamà «d’interès privat» controlada per una societat del banc de Belice, i en aquesta fundació es van traspassar tots els diners de Jordi Pujol fill d’Andorra. Després, manifesta la testimoni, la gestora li va comentar que altres membres de la família Pujol també volien usar aquest entremat per amagar el seu nom i es van construir sendes fundacionals al país centroamericà per als germans Josep, Pere, Marta i Mireia. Aquesta manera d’ocultar la titularitat dels comptes bancaris va ser utilitzat per BPA per a «més de cent clients», segons C. L.
La família Pujol al·lega que aquests fons provenien de l’herència del seu avi Florenci, però la Fiscalia creu que en ealitat es tracta de diners d’origen corrupte de l’època en què Jordi Pujol presidia la Generalitat de Catalunya. Els diners van sortir a la llum el 2014, el mateix any que els Pujol van regularitzar a través del Banco Madrid, filial de BPA, tres milions d’euros dels comptes que tenien a Andorra.