La noticia que va recollir ahir EL PERIÒDIC ha sacsejat, en bona part, el pensament dels treballadors de la Banca Privada. En les seves oficines repartides pel Principat es segueix respirant el neguit i la incertesa pròpies de la situació que estan patint, tan personal com laboral. La proposta d’un grup de ciutadans andorrans per impulsar una entitat cívica agafant el model cooperativista Raiffesen ha estat acollida amb il·lusió, amb expectativa i amb cert escepticisme en alguns casos. Una incredulitat, evidentment, entesa donades les dificultats que porten gestionant des que va esclatar la crisi ara fa ja quatre mesos. 

Els empleats de BPA mantenen l’esperança i asseguren no haver-la perdut mai perquè «si no, no estaríem ara aquí» va deixar anar una assalariada.  Molts d’ells adopten la opció de l’entitat cooperativista amb reserves, però una solució que signarien tots a ulls clucs «si serveix per garantir un final feliç per a tothom» va assegurar un empleat. 

Dos treballadors sortien a esmorzar i, en la línia de la gran majoria, es mostraven incòmodes i una mica esquerps al primer contacte amb nosaltres: «No vull ser escèptic, tampoc, però fins que no tingui tota la informació, no puc tenir una opinió formada. Portem massa temps patint com per valorar quelcom de manera precipitada. Ni he tingut temps de mirar la premsa». El seu company, també amb la cuirassa posada, reconeixia que «he vist comentaris positius a les xarxes socials, però quan algú ens ho expliqui i es vegin més moviments en aquest sentit podrem tenir una opinió formada». 

La por a parlar, la incomoditat per la situació i l’esgotament que provoca no veure cap porta oberta és el comú denominador del grup de treballadors. Una noia, després de les reticències inicials, es lliberava afirmant que «·tot el que sigui obrir una possibilitat o que aparegui una proposta que trobi una solució, serà benvinguda. I quan dic solució, em refereixo a una solució amb totes les lletres i en majúscules, positiva per a tots els implicats», va voler matisar. 

De fons, se sentia el xiuxiueig dels teclats dels ordinadors i dels clients que operaven al banc. Un d’ells parava l’orella quan un treballador afirmava que «estem en la recta final del procés i hem d’aguantar. És una situació molt difícil i tant de bo s’obri una nova via per a nosaltres. El que sigui per garantir una bona solució per tots, serà benvingut». El client, certament indignat, va etzibar que «jo sí he llegit aquesta informació. Tinc familiars que són treballadors i, fins i tot, penso que aquesta proposta de fer una cooperativa pot ser una maniobra del Govern per rentar-se les mans. No m’estranyaria». Aquest client exhibia tenir un coneixement ampli del tema quan va cloure «sé que s’han presentat moltes propostes a l’INAF i les han rebutjat totes o les han perdut, ja m’entens». 

Una altre dona que també treballa a una de les oficines va dir que «una notícia així, almenys, et dóna esperança per pensar que tot pot acabar bé d’una vegada». També, un altre treballador, bufava amb resignació i insistia «avui estem, fins i tot, una mica més sensibles i es fa difícil opinar sense saber bé del tema». El model proposa garantir els llocs de feina i el 100% de comptes dels clients. Una cooperativa i l’autogestió pot significar el final del malson per als afectats.