El bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, va manifestar ahir «el desig d’acompanyar el Principat sempre salvant que els andorrans tenen la potestat i la llibertat de voler encaminar-se cap a un altre cantó», tot puntualitzant que   «el bisbe d’Urgell serà el copríncep d’Andorra mentre el poble andorrà ho vulgui». 
 

Aquestes matisacions i l’expressió de la voluntat de deixar en mans de la ciutadania la decisió sobre la senda de futur que vol emprendre respecte del model polític imperant, van seguir a una primera observació: «La Santa Seu va signar amb el Principat d’Andorra un acord l’any 2008, el qual continua actualment en vigor i que és important» i «ni jo ni el Govern –i ho sabríem- tenim cap indici» sobre la hipòtesi que el Vaticà reflexioni al respecte del seu paper institucional al país.
 

«Una altra cosa és la voluntat dels andorrans, que sempre prevaldrà». I, segons va assegurar el copríncep, el bisbat urgellenc és plenament conscient del parer de la societat andorrana, així «com també el Sant Pare i el cardenal Parolin» als que, en la darrera visita oficial dels caps d’Estat episcopal i del dirigent de Govern, Antoni Martí, els van «poder manifestar el mes de setembre passat». Ambdós mandataris van traslladar al Papa Francesc i als seus acompanyants «realitats que condicionen aquest servei que el bisbe d’Urgell fa de ser copríncep, perquè ell és un bisbe de l’Esglèsia Catòlica».
 

Joan-Enric Vives desmenteix així les informacions i rumors sorgits els darrers dies, pels quals es feia pública una presumpta reflexió per part de la cúpula vaticana sobre la continuïtat de la figura catòlica al capdavant del Principat. Les declaracions  del copríncep corroboren la postura defensada pel ministre portaveu de l’Executiu, Jordi Cinca, el darrer dimecres: «No tenim cap constància que aquests indicis siguin certs», tot recordant «el recent contacte privilegiat del cap de Govern amb el Sant Pare» el passat 5 de setembre.
 

Vives treu importància a les opinions difoses darrerament per diferents mitjans així com a l’article de La Vanguàrdia segons el qual «el Vaticà obre una reflexió sobre el seu paper institucional a Andorra» i pel que es germinava l’actual polèmica. Lluny d’això, expressava la voluntat «que el país recuperi la calma, perquè el seu copríncep li diu que realment hi ha un compromís per part seva» i «que no hi ha cap indici que es vulgui trencar» el coprincipat, tal com s’afirma. Segons el parer exposat pel bisbe, «altres coses són càbales de gent que diu que parla en nom del Sant Pare» o de persones que suposadament ocupen un càrrec de renom dins l’Esglèsia: «Però això no és així». 
 

Vives sustenta la improbabilitat que es dissolgui el coprincipat en les entrevistes mantingudes «amb molts cardenals secretaris d’Estat i amb els que fan les vegades dels ministres d’afers estrangers de la Santa Seu», dels que «sempre n’he tret la voluntat d’acompanyar aquest poble com històricament s’ha fet».
 

Ni el Papa ni, per tant, el Vaticà, albira el trencament del model d’Estat. El vincle mantingut d’ençà segles i ratificat el passat 2008 «amb un concordat» seguirà vigent, tal com asseguren tant Joan-Enric Vives com confirmen des de l’òrgan administratiu.
 

L’obertura d’un procés de valoració, per part dels més alts estaments catòlics, sobre el seu poder polític i de representació en primera fila d’Andorra, queda també descartada per un simple motiu: l’àmbit religiós sempre s’ha posat en contacte amb l’Executiu per traslladar-li les seves discrepàncies sobre les seves actuacions o elements que atenyien al Principat. 
 

«Sempre que [a Andorra] s’han traspassat línies vermelles» i tenint en compte que «té un bisbe catòlic, la Santa Seu les ha fet conèixer al Govern», va recordar Vives, «per tant no hi ha res de nou, només elucubracions de persones interessades, en un moment de menys estabilitat» de fer trontollar el sistema, no només de coprincipat, sinó a nivell global.