L’Apdef convida els afectats de BPA a fer «un viatge conjunt»
L'associació es va reunir amb una trentena de clients i els hi va exposar les passes a seguir
Una xerrada informativa, una trobada formal per oferir als afectats per l’afer BPA quines són les passes legals a seguir per poder desbloquejar els seus comptes. Aquesta és la casuística que va exposar l’Associació de Perjudicats d’Entitats Financeres (Apdef) a més d’una trentena de persones en un cèntric hotel d’Andorra la Vella. El vicepresident de l’associació, Antoni Cudós, va reconèixer que «ens falta molta informació –de Govern, de l’INAF, de PriceWaterhouse i del tresor americà– i, per tant, no sabem encara quina mesura o quina estratègia concreta podem seguir, ja que depenent de qui sigui la responsablitat, s’actuarà d’una manera o una altra». Cudós va afirmar que posen l’Apdef a disposició dels afectats que ho desitgin per poder «fer d’interlocutors i poder canalitzar les demandes i no haver de fer-ho de forma individual i, sobre tot, poder recuperar els diners». El responsable de l’associació va comentar que oferien els seus serveis a «qualsevol persona afectada, però no només per BPA, sinó per preferents, deute subordinat o qualsevol tipus de producte tòxic relacionat amb mala praxis bancària».
Contactes amb l’altra plataforma/ L’associació té una quota de 5 euros però «no és un pagament periòdic, és només per tenir fitxada a la gent i centrar els esforços». Cudós va afegir que, primerament, volen cometre totes les actuacions «extra judicial, per la via de la interlocució però si aquesta via no funciona es presentarà una demana judicial» en funció de les responsabilitats que es depurin. Això sí, va admetre que «segurament, la via necessària serà la judicial». En referència a altres col·lectius d’afectats de la Banca existents –Plataforma d’afectats BPA, impulsada per Anna Soler i altres–, Antoni Cudós va dir que «nosaltres venim a sumar i estem oberts a qualsevol coalició que serveixi per defensar els drets dels consumidors i clients del món financer». Finalment, el vicepresident de l’Apdef va comentar que «també intentem crear alarma social perquè es trobi una sol·lució ja. O es posen les piles o aquí hi pot haver una revolució». Segons Cusó, l’associació té un «èxit judicial d’un 98%. Hem guanyat 796 de 800 sentències i això ens dóna força per demostrar a la gent que els bancs no són invencibles ni intocables. Nosaltres els guanyem». Des de l’associació van insistir que convidaven als afectats a «un viatge conjunt i que només quan recuperin els seus diners i els tinguin al seu compte o a la seva butxaca procediran a cobrar els seus honoraris. En tot moment van deixar clar que, si no guanyen el cas, no cobren.
Per la seva banda, la responsable a Andorra de l’Apdef, l’advocada Clara Veganzones, va afirmar que es troben amb casos «molt variats. Per exemple, gent que té actius a l’entitat i que, per aquestes limitacions administratives que es van imposar, es troben amb requeriments del banc conforme no estan complint amb les seves obligacions quan realment tenen dipòsit i solvència per fer-les front. També trobem persones amb problemes de transferències retornades o d’altres que han d’anar a Govern o a una altre entitat a demanar prèstecs, amb els interessos que això comporta, i no els hi caldria tenint els seus diners operatius». Veganzones va exposar que «el que s’ha fer ara és mirar quin és el futur imminent de l’afer, estudiar cada cas, cada situació i mirar quina seria la millor acció i la més eficient pel client afectat». L’advocada andorrana va reconèixer que sí s’havien posat en contacte amb Anna Soler per avisar-la de la trobada d’avui, per posar-nos a la seva disposició i que estem en disposició de col·laborar amb ells. Suposo que en els propers dies tindrem alguna notícia al voltant d’aquesta plataforma i ens tornarem a posar en contacte». El termini de 60 dies del FinCEN, i que estan a prop d’esgotar-se, obliga a que comencin les primeres accions i segons Veganzones «un segon termini prudent seria esperar a principis de juny, perquè, teòricament ja tindrem alguna sol·lució arrel de la nova llei de la creació de l’AREB. Almenys, aquesta és la intenció de l’administració, de trobar amb celeritat una sortida».