Un estudi científic liderat pel doctor Gerardo Vizmanos, amb el suport d’Andbank, ha confirmat que la Covid-19 desencadena una tempesta descontrolada de citoquines, un fenomen que provoca una inflamació excessiva i pot agreujar l’estat dels pacients. La recerca, titulada ‘Estudi del perfil inflamatori de pacients amb Covid-19 durant la pandèmia’, s’ha dut a terme durant quatre anys amb pacients del país i ha corroborat conclusions prèviament publicades sobre els efectes del virus.
Les citoquines, segons explica el doctor Vizmanos, són missatgers intercel·lulars que actuen com a elements clau en el sistema immunitari. “Les cèl·lules alliberen proteïnes que actuen com a missatges, i les cèl·lules receptores responen en funció del senyal rebut”, detalla el doctor. Durant els casos greus de Covid-19, aquesta resposta natural del cos no aconsegueix controlar la infecció, fet que desencadena una reacció exagerada coneguda com a tempesta de citoquines, augmentant el risc de complicacions i mortalitat. “Hem ratificat que la Covid-19 provoca una inflamació descontrolada associada a aquesta tempesta de citoquines“, confirma Vizmanos.
L’estudi ha analitzat l’evolució dels nivells de diverses citoquines durant les diferents onades pandèmiques, observant patrons diferenciats segons el període i la gravetat dels pacients. En la primera onada, registrada el març de 2020, es van detectar nivells elevats d’IL-6, però no es va identificar una relació concloent entre aquests nivells i la mortalitat, informa l’ANA. En canvi, durant la segona onada, entre octubre i desembre de 2020, els nivells d’IL-8 van disminuir respecte al període anterior, mentre que l’IL-6 gairebé no es detectava. “En aquest període, hem observat que una menor presència d’IL-10 i un augment del TNF-α estan associats a una major mortalitat”, explica el científic.
A la tercera onada, del desembre de 2020 al març de 2021, es van detectar nivells més alts de la majoria de citoquines, amb una associació clara entre la mortalitat i nivells baixos d’IL-10, IL-2 i IL-4, així com un augment del TNF-α. “El que hem confirmat és que una de les substàncies de les citoquines, l’IL-10, actua com a factor protector, mentre que altres citoquines no compleixen aquest paper“, apunta Vizmanos.
El doctor considera que les conclusions d’aquest estudi poden contribuir a preparar millor la resposta davant futures amenaces sanitàries. “Sabem que al llarg de la història hi ha hagut epidèmies, i és probable que n’apareguin més. Aquest coneixement ens ajudarà a estar més preparats”, afirma. Alhora, destaca que aquesta recerca posa en evidència que “Andorra pot ser un referent en ciència de primera línia”, enviant un missatge clar a qualsevol professional interessat en dur a terme treballs d’investigació al país. “Fer ciència d’alt nivell aquí és factible“, conclou Vizmanos.
