- La manca de llum natural, la mala ventilació o temperatures desagradables, principals problemes a la feina
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY
Gairebé un terç de la població andorrana treballa més hores de les que marca la legislació vigent, emparada en el Codi de relacions laborals del 2008. Tal i com es desprèn de la darrera Enquesta Nacional de Salut feta pública pel Ministeri, el 34% dels homes i el 24,8% de les dones assegura fer entre 41 i 60 hores setmanals.
Un resultat similar es produeix si el que es pregunta a la ciutadania és quantes hores van treballar l’última setmana prèvia a l’enquesta. Surt una mitjana de 43,4 hores en el cas dels homes, mentre que les dones tenen unes jornades una mica més curtes de mitjana, al voltant de les 39 hores i per tant dins del que dicta la llei. Generalment, i pel que es desprèn de les respostes obtingudes, aquest excés d’hores es dóna perquè es treballa més de cinc dies a la setmana: Un de cada quatre treballadors, siguin homes o dones, treballa 6 o 7 dies setmanals. I un de cada tres reconeix haver treballat en diumenge darrerament. A aquestes hores laborals, a més, se li ha de sumar el temps de desplaçament fins al lloc de treball. El temps invertit és de 30 minuts de mitjana.
Amb tot l’enquesta, que data del 2011, constata una lleugera disminució d’hores treballades entre la població en relació a la feta el 2002, la darrera endegada pel Ministeri.
D’altra banda, de l’enquesta se’n desprèn que hi ha diferències laborals en funció de la nacionalitat. Els portuguesos realitzen les feines menys qualificades i les més manuals, seguits dels espanyols. En canvi, la població francesa –45% del total– i l’andorrana –38%– és la que s’ocupa generalment dels càrrecs directius en empreses, ja siguin grans o petites. En el cas dels espanyols el 24% es troba dins d’aquest grup de directius i només l’1% en el cas dels portuguesos.
Amb tot, el nivell salarial dels treballadors del país se situa en l’interval entre els 2.000 i els 3.000 euros. Són el 23% del total. Això sí, s’ha de tenir en compte que hi ha un 21,4% dels enquestats que prefereixen no respondre a la pregunta.
D’entre els que asseguren que no treballen, al voltant d’un 3% es dedica exclusivament a les tasques de la llar, una xifra que ha anat disminuint en les darreres enquestes fetes pel Ministeri de Salut.
els principals problemes a la feina / La població assalariada passa moltes hores a la feina i no sempre ho fa en unes condicions òptimes. Els principals problemes als llocs de treball són la manca de llum natural –ho respon el 19%–, seguit de la manca de ventilació. D’altres problemes que citen els assalariats són una temperatura desagradable, haver de mantenir postures de treball incòmodes i la pol·lució de l’aire.
En general, però, «s’observa una reducció en la prevalença de males condicions de treball respecte del 2002», motivada sobretot per la disminució de la problemàtica de la presència del fum de tabac en els centres de treball. Una disminució que seria més accentuada si es fes la mateixa pregunta aquest 2013, any de l’entrada en vigor de la legislació antitabac.
D’altra banda, cal destacar també de l’enquesta que el 15% dels homes i gairebé una de cada cinc dones han hagut de restringir la seva activitat laboral diària per motius de salut, els 15 dies previs a la realització de l’enquesta, que es va realitzar entre els mesos de març a agost.
MENYS ANALFABETS I MÉS LLICENCIATS /També és una bona notícia la millora educativa de la població que viu a Andorra. Si es comparen les dades amb les de l’enquesta del 2002 s’aprecia una important reducció del nombre de persones analfabetes o que només saben llegir i escriure, passant del 5% al 2,3%. I paral·lelement, tant en homes com en dones augmenta el nombre de persones que declaren tenir estudis superiors, és a dir, universitaris o postuniversitaris. En el cas dels homes s’ha passat del 16 al 21% en deu anys i en el cas de les dones del 13 al 21%. Aquesta situació es corrobora també amb el fet que el nivell d’estudis disminueix amb l’edat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
