A moltes de les dones afectades per la violència de gènere els costa veure-s’hi. Aquesta és una de les percepcions d’una de les psicòlogues del servei d’atenció afectades per la violència de gènere d’Andorra, Mònica Álvarez, que va declarar que «el que passa moltes vegades amb la violència és que sempre pensem que no ens passarà i tenim un estereotip de la suposada dona maltractada que no existeix però que tenim present». I dins d’aquest marc de prejudicis i suposicions sovint s’hi troben les noies joves, que tal com va apuntar la psicòloga «a vegades troben que tenen un problema però creuen que no compleixen amb aquest suposat perfil».
I és que, tal com va confirmar, s’ha donat un increment de casos entre persones més joves. «El volum principal està en la mitjana edat, però és cert que nosaltres atenem noies joves, i fins i tot menors d’edat, de 16 i 17 anys», va recalcar. En aquest sentit, Álvarez va destacar que «hi ha molts sectors que transmeten aquests valors i estereotips», a la vegada que va fer referència també a «les idees de l’amor romàntic i als rols que s’espera que desenvolupem com a homes i dones dins de la societat, que segueixen molt arrelats».
Així, la psicòloga va considerar que per tal de trencar amb aquests esquemes, s’ha d’incidir en l’educació afectivosexual amb els nens i nenes «des de ben petits i petites». «Si des de maternal fas un bon treball amb els nens i nenes per tal que puguin identificar les seves emocions, les aprenguin a gestionar i els donis la llibertat d’elecció, podrem generar una actitud crítica davant de les desigualtats entre homes i dones que encara existeixen i que s’estableixin relacions més sanes», va exposar la psicòloga, que va incidir que s’hauria de treballar de forma transversal, tan a l’escola, com a casa, com en la societat en general. De fet, Álvarez va lamentar que «encara costa introduir aquest contingut en edats primerenques i a vegades esperem a l’adolescència per parlar de segons quins temes», mostrant-se partidària de «començar una mica abans».
Sigui com sigui, la psicòloga sí que va indicar que el principal accés de les víctimes als recursos d’ajut és per iniciativa pròpia. Aquest fet, juntament al major esforç que es fa per promocionar el recurs des de l’any passat, ha permès donar a conèixer el servei i que «les dones puguin estar sensibilitzades sobre la situació de la violència de gènere». Així, tot i que «potser no es pot posar a si mateixa l’etiqueta d’estic sent maltractada, sí que poden veure que estan passant per una situació complexa i ens tenen en compte», i a partir d’aquí, iniciar els passos per a la recuperació, que pot ser lenta i tenir alts i baixos. En aquest punt, Álvarez va posar en relleu el treball socioeducatiu que fan les figures referents de l’equip que «ajuden a la dona a identificar i posar nom a l’experiència d’abús viscuda» i posteriorment, s’inicia el treball psicològic que «les desculpabilitzi, les permeti prevenir noves relacions d’abús, i per resituar la seva història».
