El Consell General va publicar ahir la renovació de la reserva en la ratificació emesa per Andorra del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, signat a Istanbul l’any 2011 i vigent al Principat des del 2014. La reserva en qüestió estipula que l’Estat té el dret de «no aplicar les disposicions previstes a l’article 30 apartat 2» del mateix conveni, el qual estableix que «hauria de concedir una indemnització adequada a aquelles persones que hagin patit greus danys contra la seva integritat física o salut, en la mesura en què el perjudici no estigui cobert per altres fonts, en particular per l’autor del delicte, les assegurances o els serveis socials i mèdics finançats per l’Estat». És a dir, que actualment el Govern no cobreix les indemnitzacions impagades a les víctimes de violència de gènere i es reserva el dret a seguir sense fer-ho.
A parer de les associacions feministes del país, aquest matís és «al·lucinant» i una forma directa de «violència institucional». Concretament des d’Acció Feminista, Antònia Escoda va retreure a l’Executiu que «signi convenis que després no compleix» i permeti que la víctima «s’hagi de buscar la vida, sense més». Normalment en casos de violència masclista, va explicar, «la dona marxa de casa i queda penjada a nivell econòmic». Si el Govern no l’ajuda, «se la revictimitza i la seva situació empitjora», va considerar Escoda. A més, va admetre sentir-se «decebuda» amb el Govern, ja que en un principi «semblava compromès i que apostava per la igualtat i pels drets de les dones».
En una línia semblant, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va opinar que aquesta és «la forma de violència més perversa» perquè tota la resta a la qual es compromet l’Estat queda en una «pantomima». «La Justícia allunya el maltractador de la víctima, i està molt bé, però si ella no té els recursos i el Govern no l’ajuda, com ha de continuar amb la seva vida?», es va preguntar Cortés, alhora que lamentava que aquesta sigui «la tònica habitual del país», en referència a la polèmica sorgida la setmana passada per la intervenció sobre l’avortament de la delegació andorrana davant l’ONU.
Amb tot, Cortés va reconèixer que, «encara que sigui una mica fort», els Estats tenen el dret de signar qualsevol conveni internacional i desentendre’s dels punts que no considerin necessaris. Així mateix, el ministre Portaveu, Eric Jover, va informar que quan un país es reserva el dret de no aplicar un apartat és perquè es tracta «d’articles de difícil aplicació en el territori» i va apuntar que aquesta ratificació «ve a renovar la situació en què ja ens trobàvem».
Llei d’Igualtat
Respecte a la Llei d’Igualtat i no discriminació genèrica que el Govern ha de desenvolupar amb l’ajuda d’Acció Feminista, Escoda va assenyalar que «encara no hem parlat». De fet, l’última vegada que representants de l’Executiu es van reunir amb les portaveus de l’associació va ser a l’agost, en una trobada en què va assistir el secretari d’Estat d’Igualtat, Marc Pons, principal responsable de la redacció del text. Segons va comunicar Escoda, la setmana passada va haver una xerrada sobre els drets de les dones a la qual van assistir les conselleres de Demòcrates. En finalitzar l’acte, van quedar que a partir del pròxim dilluns es reuniran per començar a concretar temes, tot i que la portaveu feminista va insistir en la falta de concreció d’un calendari. «Crec que el fet que hi hagi eleccions aviat està retardant tot el procés i això no és bo», va exposar Escoda.
