El preu mitjà de l’habitatge a Andorra ja supera el milió d’euros, segons les dades publicades aquesta setmana, un fet que consolida la tensió del mercat residencial i redueix encara més les opcions d’accés a l’habitatge per sota dels 400.000 euros. Una anàlisi recent dels portals immobiliaris permet constatar que aquest segment, considerat el més assequible, presenta característiques molt específiques i sovint allunyades de l’habitatge habitual.
En una recerca aproximada d’uns 300 habitatges anunciats als principals portals, al voltant de 68 pisos per sota dels 400.000 euros s’oferten amb inquilins. Es tracta d’immobles que es comercialitzen amb contractes de lloguer en vigor, alguns dels quals s’allarguen fins a finals del 2026 o fins i tot fins al 2028. Aquesta circumstància limita l’ús immediat de l’habitatge i situa bona part d’aquestes ofertes fora de l’abast de compradors que busquen una residència pròpia a curt termini.
Un altre element rellevant és que, en molts casos, aquesta informació no apareix a la descripció principal dels anuncis. El fet que l’habitatge estigui llogat només es pot confirmar accedint al detall de l’oferta, fet que obliga els interessats a revisar amb deteniment les condicions reals abans de valorar la compra. En relació amb els preus, en un dels portals immobiliaris consultats el preu mitjà del metre quadrat se situa en 6.190 euros, una dada que reflecteix el comportament real del mercat actual.
Aquesta xifra s’allunya dels càlculs exposats pel catedràtic Luis Alberto Fabra, qui va fer l’anàlisi del mercat andorrà encomanat pel Col·legi professional d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), que havia indicat que, amb un preu mitjà del metre quadrat al voltant dels 4.000 euros, un habitatge de 70 metres quadrats s’hauria d’oferir per uns 270.000 euros. Tot i aquests càlculs orientatius, la realitat observada és molt diferent: s’hi troben pisos de només 30 metres quadrats que es venen per uns 250.000 euros, com és el cas d’algunes ofertes al sector del Forn, a Canillo.
Uns 68 pisos per sota dels 400.000 euros s’oferten amb llogaters en un mercat cada cop més tensionat
La localització de l’oferta és un altre factor determinant. La major part dels pisos per sota dels 400.000 euros es concentren a les parròquies altes. Destaquen especialment el Pas de la Casa, a Encamp, així com el Tarter i Soldeu, a Canillo. En canvi, a les parròquies centrals com Andorra la Vella o Escaldes-Engordany, la presència d’habitatges en aquest rang de preu és molt més reduïda, mentre que a Sant Julià de Lòria l’oferta també és escassa. Aquest patró es repeteix tant en els habitatges venuts amb inquilins com en aquells que es comercialitzen lliures.
Pel que fa a la tipologia, la majoria d’ofertes corresponen a habitatges d’una sola habitació o apartaments que no superen els 50 metres quadrats. També apareixen pisos amb espais completament oberts, concebuts com a estudis, una configuració que reforça el caràcter inversor de moltes d’aquestes operacions. De fet, nombrosos anuncis presenten aquests immobles com a productes pensats per a inversors, més que no pas com a habitatges destinats a la compra per a ús propi.
Els portals mostren preus de 6.190 euros el metre quadrat, mentre pisos de 30 m² ja es venen per 250.000 euros
Aquest escenari s’alinea amb les conclusions de l’informe de l’AGIA, que alerta d’una oferta cada cop més limitada i d’un mercat fortament tensionat per una demanda elevada. Alhora ,el debat obert sobre la futura desintervenció del lloguer afegeix un element d’incertesa a un context en què una part significativa dels pisos considerats assequibles ja arriben condicionats per contractes de lloguer vigents.
En conjunt, la fotografia que dibuixen les dades confirma que, tot i l’existència d’ofertes per sota dels 400.000 euros, l’accés real a aquest segment és limitat. La combinació de preus elevats per metre quadrat, localitzacions majoritàriament a parròquies altes, pisos de petites dimensions i una orientació clara cap a la inversió configura un mercat en què l’habitatge assequible continua sent una excepció.
