Vi fabricat amb raïm ecològic, patates, cols, tomàquets, etcètera. Tots els productes de l’horta són susceptibles d’aconseguir el segell d’ecològic (o biològic) sempre que creixin segons els criteris de sostenibilitat i respecte per a la salut i el benestar dels consumidors. En general, l’agricultura ecològica rebutja l’ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, i també l’ús de conservants, colorants o altres additius durant la transformació d’aliments. A la Unió Europea l’agricultura ecològica és regulada pel reglament 834/2007.
La norma, però, no inclou tots els productes ni animals que consumim. Per exemple, ni el conill ni els cargols, dos menges tradicionals, no són considerats «aliments» per la UE. Tampoc hi ha les pinyes dels pins i, per tant, «el Nectum d’Avet, elaborat amb pinyes, no podria certificar-se com a ecològic», ha matisat el director d’Agricultura, Landry Riba. Amb tot, la norma andorrana pot incloure un annex amb els productes típics de la terra per a que Europa ho tingui en compte.
Ni conill, ni cargols, ni xarop de pinya… Podrien ser-ho els nabius made in Andorra, el projecte de cultiu que està realitzant l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA)? «Potser no, perquè són fruits silvestres i la UE no els considera aliments», conclou Riba. Quant a certificar la carn com a ecològica, ja és més complicat. «El pinso ecològic és molt car», adverteix el director, «i s’hauria de fer un estudi per calcular quin preu final s’establiria per als consumidors i si seria viable».
Riba també ha alertat que no tots els productes etiquetats com a producte d’Andorra ho són, ja que hi ha uns criteris que indiquen quin grau de transformació ha de tenir el producte que ve de fora –porc, per exemple– perquè es pugui certificar com a origen preferencial Andorra.
