Marcel Planellas és professor del departament de Direcció General i Estratègia d’Esade Business School des del 1986. El darrer mes de novembre va publicar el seu nou llibre, El libro rojo de la innovación, obra que avui presenta al Principat. Serà a partir de les 19.00 hores a l’Ingeni Ònix Coworking d’Andorra la Vella.
–Ve a presentar El libro rojo de la innovación. És la primera vegada que participa en un acte a Andorra?
–De presentació de llibre sí que serà la primera, però de conferències i sessions ja n’he fet en altres ocasions. A més a més, des de fa tres anys, Esade va signar un acord amb el Ministeri d’Educació i estem en un projecte de foment de la competència emprenedora en els joves de secundària. Això m’ha permès estar molt en contacte amb el país i participar en diferents jornades amb els estudiants andorrans.
–Ens pot fer cinc cèntims del contingut del llibre?
–El tema clau és que les empreses i organitzacions, a banda d’ocupar-se del dia a dia dels negocis, tenen el repte de dedicar-se també de la innovació. I fruit d’aquesta necessitat sorgeix el llibre, que el que intenta aportar és una eina per ajudar als directius a innovar, que és l’Auditoria de la Innovació.
–Al llibre explica el cas d’elBulli. Per què va escollir aquest referent?
–Vaig escollir aquest cas perquè normalment, quan es parla d’innovació es fa referència al món de les startups o a les grans companyies tecnològiques pròpies de Silicon Valley. Així, alguns participants en cursos em preguntaven si no hi havia un exemple local d’alguna petita i mitjana empresa. Aleshores, el cas d’elBulli és això: una petita-mitjana empresa que va aconseguir ser un referent mundial en el sector de l’alta gastronomia gràcies a la innovació. Per tant, és un cas que tenim molt a prop i que era més conegut, tant pels seus plats com pels seus premis, i el que fem és un estudi sobre el seu sistema d’innovació i de com s’organitzaven per implementar-lo.
–L’eina clau que presenta al llibre és l’Auditoria de la Innovació. Em pot explicar en què consisteix?
–El directiu, en determinades àrees de gestió de l’empresa com les finances, té moltes eines, com el balanç, les ràtios, o les auditories economicofinanceres. Vaig constatar que a l’àrea d’innovació no tenien tantes eines, així que el propòsit de l’Auditoria de la Innovació és que sigui un instrument que serveix als directius per fer un diagnòstic de la situació actual de la innovació a l’empresa i pensar possibles accions de futur.
–I com ha arribat a trobar aquesta eina?
–Ha estat tot un procés. El Ferran Adrià explica a la introducció que és un llibre que s’ha cuinat a foc lent, perquè de fet, l’origen és una exposició que va fer elBulli un cop va tancar que es deia Auditando el proceso creativo. Una vegada vam desenvolupar un prototip, amb els estudiants d’Esade i altres institucions vam fer un challenge, que era que havien d’anar amb una empresa i aplicar aquesta eina per tal de millorar-la. En quatre anys, es va treballar amb el Roca Group, l’Hospital maternoinfantil Sant Joan de Déu de Barcelona, Hewlett Packard i el Barça Innovation Hub.
–Així, és un plantejament que es pot aplicar a qualsevol àmbit?
–Exacte. Això és precisament el que vam buscar, la manera de veure si es podia aplicar a qualsevol sector i tipologia d’empresa. De fet, al final de cada capítol hi ha un qüestionari perquè l’empresari o directiu pugui aplicar el mètode a la seva empresa i que serveixi com a pont entre la reflexió i l’aplicació al seu cas particular. I paral·lelament, també hem facilitat un enllaç a un altre qüestionari digital més ampli on el directiu obtindrà el resultat de la seva companyia.
–Vostè apunta a la necessitat de la innovació. Creu que està més incorporada als nous sectors que als tradicionals?
–Quan parlem d’innovació, en una nova empresa tot és nou, a banda del fet que les tecnologies de la informació han revolucionat els sectors. Però el que jo vull transmetre és una visió molt més àmplia, i que si bé és cert que les startups i la tecnologia són sens dubte innovació, es pot innovar en qualsevol empresa i en totes les seves àrees. Es pot innovar en el producte, el servei, la forma de comercialització, l’organització, el model de negoci… Penso que no s’ha de veure la innovació com la responsabilitat d’una àrea, perquè l’entenc com un element transversal que ha d’estar a càrrec de la direcció general de l’empresa.
–Quins són els elements bàsics que s’ha de plantejar una empresa per a innovar?
–El que jo plantejo són tres passos. En primer lloc, s’ha de fer un diagnòstic des d’un punt de vista molt realista: cal veure, dins el sector de competència, quin nivell d’innovació hi ha i de quin disposa l’empresa. El següent pas és mirar com està organitzada la innovació: si hi ha un equip que s’hi dediqui, si s’hi destinen recursos o si forma part de la cultura de l’empresa. I finalment, s’ha de comprovar si hi ha establert un sistema que permeti passar de la idea a allò que realment li interessa a l’empresa. I més enllà, hi ha un darrer aspecte que és fer el seguiment, i en aquest punt hi ha una idea que per mi és fonamental, i és que la innovació no és quelcom bimodal que o bé s’innova o no, sinó que hi poden haver molts nivells d’innovació. De fet, crec que molta gent té por a la innovació perquè s’ho planteja com si només es pogués innovar radicalment, i això no és cert.
–I com a professor, ha vist canviar el perfil d’alumnat? Les noves generacions tenen més integrada la innovació?
–Sens dubte. Les noves generacions compten amb el fet que ja han nascut en un entorn tecnològic i tenen altres preocupacions com el canvi climàtic. Així, incorporen un seguit de canvis. El repte que tenen és, quan s’incorporen a les organitzacions, que aquestes els sàpiguen acollir i fer-los treballar.
–A Andorra sovint es parla de la necessitat de diversificar l’economia. Creu que es podria iniciar un nou horitzó empresarial mitjançant la innovació dels sectors ja existents?
–Jo m’he centrat més en el món de l’empresa i les organitzacions, però sens dubte, a escala de país, el foment de la innovació és clau. En aquests casos funciona molt bé el que es reconeix com les tres hèlices: els centres de recerca i universitats, les empreses i sector privat, i el sector públic.
–El fet que sigui un país petit, suposa una dificultat o un benefici de cara a implementar la innovació?
–Cada país ha de tenir en compte aspectes com la seva mida, localització geogràfica i recursos que té per triar una estratègia. Sens dubte, com passa amb les empreses, és clau la focalització, és a dir, quins projectes o línies d’especialització territorial es volen segui i en quines es vol ser excel·lent. I en aquest sentit, jo crec que ser un territori petit té l’avantatge de crear espais on funcioni molt la relació entre el món de l’empresa, les iniciatives, el coneixement i els projectes públicoprivats.
