la informació és confusa i els ginecòlegs no saben què respondre davant una pacient que vol avortar. Això és el que asseguren tant des d’Stop Violències com des d’Acció Feminista. Ambdós col·lectius es van mostrar ahir disconformes amb les declaracions que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va fer aquesta setmana en les quals afirmava que assessorar sobre les possibilitats d’interrompre un embaràs no és cap il·legalitat. La presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va apel·lar el tercer punt de l’article 108 del Codi Penal que estipula que «la temptativa de la conducta [avortar] és punible» per desmentir el ministre. Segons M. Cortés, la llei és clara i queda palès que assessorar és un delicte, malgrat reconèixer que quan ha consultat al Col·legi de Metges «no han sabut què respondre». En la seva opinió, el Govern «només fa el joc al copríncep» i «Espot juga a la confusió».
Per la seva banda, la membre d’Acció Feminista, Antònia Escoda, va assegurar que el «dèficit d’informació» provoca en els professionals sanitaris «un neguit, ja que no tenen clar què poden dir i què no». Per aquest motiu, i tal com reclama també l’Associació de Dones, va considerar «imprescindible» la creació d’un centre de planificació familiar i informació oficial sobre drets sexuals i reproductius. «És vergonyós que estiguem a la cua d’Europa quant a contracepció», va dir, tot oferint «aquest lloc específic» com a una possible solució als dilemes en els que es veuen immersos els ginecòlegs del país actualment.
Una llegenda urbana
Respecte al suposat reemborsament per part de la CASS d’un avortament a l’estranger, Escoda va opinar que es tracta d’una «llegenda urbana». «En la nomenclatura de la CASS existeix la possibilitat d’interrompre l’embaràs, però si s’utilitza, en quines circumstàncies i qui ho fa servir, no ho sap ningú», va assegurar. En la mateixa línia, M. Cortés va dir que «jo l’únic que sé és que les dones baixen a avortar a Catalunya sense assessorament ni ajudes».
En cas que l’avortament lliure fos legal, al contrari que l’Associació de Dones, ambdós col·lectius consideren que hauria de ser gratuït, ja que és un «problema sanitari» i «precisament la seva cobertura garanteix les mesures de seguretat necessàries i trenca les injustícies segons la capacitat econòmica de cada dona».
